Estic a l’expectació de com s’acaba definint aquest nou govern del meu país! Tinc els meus grans dubtes, no puc pas negar-ho, però tinc l’esperança que aquest cop surti bé.
El meu cor encara no està del tot recuperat, però el meu cap l’obliga a tenir fe i a recuperar-se!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ni tàctiques ni hòsties: poder arrencar el cap als sociates (en sentit figurat, esclar) i no fer-ho és alta traïció.
Hola company, jo també espero amb ànsia com evoluciona la situació, però hi ha quelcom que pinta bastos per els Independentistes.
Primer: La negociació ha estat massa ràpida per creure que ERC no ho havia pensat abans.
Segon: Amb aquesta negociació tan ràpida ja estàs dient als teus homòlegs que tens moltes ganes de estar al govern i per tant estàs disposat a fer el que calgui per estar-hi. La conseqüència es que estàs negociant amb una posició afeblida.
Tercer: Amb aquesta posició feble serà utilitzada per els contraries per no donar-te el que vols, ja tenim un exemple amb la Política Lingüística.
Quart: Quan sigui necessari aplicar algun punt de l’Estatut que pugui generar conflictes a Espanya, els consellers d’ERC al govern tindran molta cura de no posar en perill l’Entesa, al final sempre serà els d’ERC que hauran de renunciar a la seva política.
Quint: Al fet de no deixar veure com CiU fa la punta i la ramoneta amb el PSOE per obligar al PSC a pactar amb ells, i amb les conseqüents poques ganes de pactar amb ERC que es demostrarien amb una negociació mes lenta i ferma per part d’ERC, han fet que avui en dia una part important del electorat catalanista i fins i tot independentista cregui fermament que es ERC que no vol un pacte nacionalista. Tot això dona munició per les mentides proposades per els grups afins a CiU.
Per altre cantó no vull deixar de reflexionar amb els dirigents de CiU, per han estat una mica ingenu (per no dir quelcom mes lleig) si han pensat que les seves darreres decisions no han tingut molta culpa de lo que està passant:
Primer: Van forçant l’Estatut al límit en la negociació del Parlament el 30 de Setembre per veure si en PSOE forçava al Maragall no aprovar-ho i per tant que ERC plegues del govern i així tenir altre cop eleccions.
Segon: Pactant amb nocturnitat i “alevosia” una rebaixa de l’Estatut amb en ZP a on s’han eliminat, o quina casualitat!, els punts que CiU havia ficat com a condicions innegociables en el Parlament català.
Tercer: Amb la complicitat d’en ZP, forcen la sortida d’ERC del govern i la conseqüent retirada política d’en Maragall (per sempre?), tot això esperant que tindran les eleccions a la abast. Es a dir l’Estatut ha estat utilitzat per CiU com a arma política, quin poc patriotisme!.
Quart: Com a conseqüència d’aquesta estratègia, plantegen una campanya electoral agressiva amb la total fermesa que guanyaran de carrer i si no poden aconseguir la majoria absoluta, sempre podran recorre al PSC, ja que tenen la complicitat d’en ZP i del aparell del PSOE. Mai varen intentar buscar complicitats en ERC, ans lo contrari, ERC sempre va ser el blanc dels atacs per part de CiU.
Hi altres consideracions que no vull entrar perquè son mes emocionals que racionals, però també considero que en la vida no t’has de deixar portar per aquest sentiments si vols realment seguir lluitant per el teu país, això també val per els nostres dirigents que no han estat capaços de fer ponts de complicitat envers la nostre pàtria, respectant cadascun el seu programa , ja sigui de dretes o d’esquerres.
Com a conseqüència de tot això, ara com mai, crec que el catalanisme esta en hores fluixes, ja que per CiU costarà pair aquesta desfeta i per ERC costarà convèncer que no es un altre IU, que sempre esta a remolc del PSC, això si, feta amb la gent de comarca i no pels bio-pijos de ciutat.
Espero del tot cor, que hem equivoqui…
A mi em treu dels nervis justficar un govern amb els sociates. Coi es diu que la cadira va bé i es poden fer cosetes i ja ens entenem, que no em vinguin amb que a llarç plaç és el que més convé a l’independentisme català que si no fos per pena em fotaria a riure.
Convé renunciar com va fer ahir en Carod a les seleccions catalanes, per acabar-les tenint? bufa cal ser molt gilipolles o molt fanàtic per justificar que traïr els principis per estratègia és el millor. Per ells segur, pel país no i prou.
Un 10 quan Esquerra va fotre els de CiU del poder. Un 0 quan demostra que no té intenció de fer el mateix amb els sociates apoltronats a la diputació des del franquisme. El PSC com cavall de troia de l’independentisme o ERC com cavall de troia dels tencacles sociates? jeje
És el moment d’apretar per un partit més clarament independentista. O penseu que hi haurà contrapoder a Ciudadanos?
Jo en canvi sóc feliç i t’ho explico.
1.- l’eix nacionalisme/espanyolisme ja no existeix. Ara hi ha l’eix unionisme/sobiranisme. Caldrà,doncs, que a CiU es defineixin i tinguem també un centre-dreta independentista,com tenim un centre-esquerra independentista sota les sigles d’ERC.
2.-Per ser independents hem de ser primer normals i tenir un eix consolidat de dreta/esquerra.
3.-Ara vénen les municipals. Com que CiU s’ha aïllat, ERC pot tenir més regidors a la capital. Trias ja no té cap possibilitat.Ni Ciu a cap capital.
4.-A la tardor, Zapatero avança eleccions per legitimar el procés d’Euskadi que inclourà referèndum. Joan Ridao,d’ERC, es perfila com el cap de llista que pot donar més diputats a Esquerra, perquè en Duran ja no pinta res després d’enfadar-se amb ZP.
5.-D’això en resultarà un partit independentista ben fort a les institucions, i una CiU que es repensarà el seu futur. Jo crec que CDC serà el partit independentista de centre-dreta, i UDC aturarà el PP.O no…
6.-C’s ha entrat per fer mal al PSC i en farà. En breu poden ser el partit transversal de l’unionisme, amb el seu discurs que no té res a veure amb la ultradreta. C’s és un partit d’homes de palla que ja s’han apropiat Losantos i La Cope per guanyar-se les bases del PSC i PSOE i condicionar el PP cap a posicions ultres.
7.-L’independentisme té el futur al davant. Es igual si el President de la Generalitat us sembla un home gris. Hem obert l’independentisme a tots els catalans,siguin d’on siguin, i hem anulat del nostre entorn tots els racistes,essencialistes i etnicistes.I a més,situem Catalunya a la realitat política del que som: una comunitat autònoma com Andalusia. Pensar el contrari és tornar enrera. No tenim President de la República ni tenim Primer Ministres com els països normals amb qui aspirem unir-nos a Europa.
8.-El procés sobiranista no és pas ràpid. Però ahir es va fer un pas de gegant al demostrar que l’independentisme no és essencialista ni ètnic, i que suma a tots els catalans vinguin d’on vinguin. El sobirnanisme és un cicle electoral.I ja ha començat.
9.-L’indepedentisme és profundament democràtic i ha d’aspirar a guanyar convencent a la majoria social del país, i no pas només amb un 51% pelat.L’europeisme ens hauria d’ajudar molt en aquest camí (jo sempre dic a tall d’exemple esportiu, que hauríem de demanar seleccions catalanes a Europa i seleccions europees al Món.Però això és un altre debat).
10.-Veurem, viurem i guanyarem el referèndum d’autodeterminació
No ho ha entenc.