Ramon,Avui estic neguitós per que hi ha quelcom que em barrina pel cap i no acabo d’entendre. Pot ser tu m’ho aclarirás.Quan els dirigents de ERC parlen de ideologia, sempre i ha dos paràmetres: 1. Som més d’esquerres que el PSC.2. Som més nacionalistes que CIU. Bé, jo soc relativament d’esquerres, depèn per què. Soc
Benvolgut Quim, Jo m’he cregut sempre una persona pacífica, però amb que m’ho cregui jo no n’hi ha prou. Així que l’altre dia vaig preguntar-ho a dos o tres amics i tots coincidiren a dir que no només era pacífic sinó un tros de pa, un tou. I em vaig quedar tranquil. I dic tot això,
Bon amic Ramón,Per sortir una mica del tema electoral, avui m’ha donat pel tema cinegètic. No t’has fixat mai en qui son els grans caçadors dels segles XX i XXI? . Comencem pel que va sortir corrent cap Itàlia. El padrí del nostre estimat monarca. Passava més hores caçant que regnant. Després va vindre el
RAMON,he llegit els teus comentaris i gairebé estem d’acord, però no en tot.Cert que es diu que votar Carod es votar Montilla i ni a tu ni a mi ens agrada. Però també es cert que es diu que votar Mas es votar Piqué (i a l’inrevés) o que votar Mas i/o Carod es votar
Benvolgut Quim, Estic cansat de tanta agresió verbal a ERC a la campanya electoral i per part de tots els partits. I és curiós que el partit que menys està actuant de forma bruta amb Esquerra sigui el PP. No sé de que tenen tanta por CiU i el PSC, a no ser que sigui perquè el
Aquest bloc pretén ser el punt de trobada dels comentaris creuats, sovint absurds, d’altres vegades brillants, de dos personatges qualsevol, l’un el Quim alies La Puta i l’altre el Ramon que es fa dir La Ramoneta. No pretenem res més que fer-vos pensar i debatre sobre temes d’actualitat, la quotidianitat del dia a dia, sobre
1.- A quin sostre competencial aspira CiU ? Vull dir, aspirareu algun dia a la Independència? o seguireu permetent aquest calvari de relació amb l’Estat Espanyol? 2.- Seríeu capaços de pactar un acord estable de govern a Catalunya amb el PSC de M ontilla? O preferiu un front Nacionalista amb l’ERC que tant desprecieu? 3.-
Avui he estat parlant amb un company que milita a Convergència i Unió, perquè després algú digui que els d’Esquerra no parlem amb tothom, i m’ha volgut explicar com de desanimats, desencantats i fins i tot molestos a trobat certs simpatitzants socialistes, d’aquestes contrades de muntanya on encara els socialistes tenien força poder, amb la
La meva àvia diu que al món hi ha tres tipus de persones: homes, dones i polítics. I així com diuen que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, en unes eleccions, o sigui ara, cal votar al menys dolent dels que s’hi presenten. Els programes electorals diuen molt poc, o alló que
Avui comença la campanya electoral, i comença forta. Alguns han triat la via de la destrucció sistemàtica de tot el que no sigui idea seva, la destrucció de qualsevol avenç que s’hagi pogut produïr al nostre país si no ha estat obra seva, i així han llençat una millonada amb la producció del famós DVD
Avui he llegit això de la presentació del partit "Ciutadants" al Palau de la Música, i la veritat, no ho entenc! No entenc com podem deixar el Palau a un personal com aquest per que es dediquin a cremar Catalunya des de dins. La llibertat d’expressió està molt bé, i la democràcia és el menys
Fa uns dies, uns personatges van penjar una bandera espanyola en el balcó d’un apartament de lloguer del centre de Sort. Ben aviat, i degut en part als crits provocatius dels espanyolistes aquells, un bon grapat de gent curiosa i molesta van acostar-se al carrer, just sota el balcó. Els de dalt buscaven en els
Avui ha estat un dia molt extrany. No només perquè encara no he pogut païr que l’alcalde de Barcelona sigui el nou Ministre d’Industria, l’últim gran espectacle dels socialistes que al pas que van sembla que fagin mèrits per perdre les eleccions, Catalanes i Espanyoles, sinò perquè avui, que és el meu Sant, he passat
A prendre pel sac espanya (no ho penso posar ni en majúscula!). A veure si ens fem grans d’una vegada i entenem que l’únic futur possible pel nostre país és la independència. Adéu als nostres complexes provincians! Adéu al nostre seny que ens fa ser débils! Adéu a la por dels nostres empresaris, qui no
Feia molt temps que no escrivia res al blog. La resaca post referèndum de l’Estatut, i ara l’estiu em tenen esgotat. Treballar, passar calor, les festes que s’acumulen, les nits sense dormir, la dona i les filles que son a 200 km d’aquí. I no és que no les trobi a faltar, ésclar que sí,