No sé que pensar. Estic totalment colapsat per la ràpida decisió del meu partit. La veritat és que no em fa gaire gràcia pensar que el señor Jose serà el president del meu país, gens ni mica. De totes maneres tampoc m’hagués fet cap gràcia veure-hi el figura del Mas, tanto monta, monta tanto! Només em queda esperar per veure en que queda aquest pacte. La meva aposta era la de quedar-nos a l’oposició, ni Mas, ni Montilla. Entendria aquest pacte si el resultat per Esquerra fos tan important que tinguéssim tan poder com el PSC, però de moment el primer que he sentit a dir és que ERC renunciava a la Conselleria primera per Carod, i això ho trobo una rebaixa innecessària i humiliant. No ho sé, estic entre frustrat, cabrejat, dolgut, però expectant, intrigat, esperançat! Espero que no ens tornem a equivocar, perquè a la mínima que vegi que trontolla la nostra força, que ens tornen a fotre el pel, engego el meu carnet a prendre pel sac!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… Catalunya a prendrà vent!" Això cantaven el jovent de la JERC, i ara, resulta que el feu President. Ai mare!
Carod i Puigcercós, us heu venut als espanyolistes per un plat de llenties? Heu passat al davant dels interessos presents i futurs del país la vostra antipatia cap a CiU.
Lamentable!
Guillem M.
És molt trist però cada cop veig més clar que l’objectiu d’ERC es ocupar l’espai de CIU.
JORDI
S’han entès els pededors, com si CIU fos una força fosca, o un partit naci, o maleït, o .. o no se qué. Però els que hem guanyat ens queda la pateleta, i jo prometo exercir-la , i cal preparar-se que això pot durar. Espero que els perdedors apareguin per comarques, a donar voltetes, i els esperarem per cantar el virolai a en Monill i les quaranta a en Jose Luis Cagot. Veniu veniu, cantarem plegats.
Mas vencedor, Mas president.
Perdoneu: el que no entenc és com esquerra preten ser el "pal de paller" del catalanisme, si no ha guardat ni les formes, potser seran la "pedra del femer"…qui sap.