L’altre dia vaig escriure sobre aquell tipus de gent que acostuma a beure Coca-cola light. Avui ho faré sobre un altre col·lectiu encara pitjor, aquells que tenen el desequilibri mental i hormonal que els porta a consumir, de tant en tant, un cafè Irlandès. Si t’agrada el cafè, doncs fot-li’n al cafè i si ets de whisky Irlandès (que ja de per si és una horterada) doncs fot-li’n al whisky Irlandès (allà tu),i si t’agraden les dues coses doncs et prens un cafè amb una copa de whisky, però aquestes barreges porques i inhumanes no les feu, si us plau. I si potser amb tres colors, no? De que collons serveixen els tres colors si al final tot es mescla, per tocar els collons al barman? Un whisky ensucrat, escalfat amb vapor d’aigua en una cafetera infecta, amb crema de llet, o bé nata per ser encara més "guarro", i vinga, tot de cop a la panxa, sant hilari, sant hilari….
Només hi ha dos tipus de persones que consumeixen tal atemptat a la dignitat humana: el xulo, que no té ni puta idea del que beu però queda bé, i l’alcohòlic que dissimula el whisky, davant la seva dona, amb el cafè: no carinyo, si m’estic prenent un capuccino llarg!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!