És Nadal i estàs content, has complert amb el que el cor et marca. Has apadrinat un pobre nen de Guatemala que ara no recordes com es diu, segurament demà tampoc ho recordaràs, ni passat demà, perquè no li’n tornaràs a fotre cas fins d’aquí un any, però que collons, has fet molt més que d’altra gent que es mira els anuncis aquests, tan desagradables, que fan per la tele a l’hora de dinar, i no fan absolutament res per ajudar. Ahir vas anar a veure la iaia, aquella velleta carinyosa que et va donar la vida i que ara has abandonat a la Residència del costat de casa, però és llei de vida, que hi pots fer tu si els nens i la feina no et deixen temps per cuidar-la ni per anar-la a veure. Això sí, has trobat una mica de temps, tota un tarda o dos, per anar al centre comercial a comprar una muntera de regals per la teva dona i els teus fills, tants regals, que no tinguin més remei que despreciar-los i tornar-los a regalar. Recorda les felicitacions de Nadal, d’UNICEF amb segell de CORREOS és clar, i fes-les arribar a tots els amics i amigues que fa tants anys que no veus, especialment a aquella amiga de la universitat amb la que tant havies jugat, a veure si amb una mica de sort et respon, i qui sap si et pot tornar a fer vibrar, ara que les coses a casa, amb la dona, ja no tenen la passió d’abans. I sobretot, recorda els teus amics de l’altra banda de l’Ebre, aquells amb els que vas fer la mili a les Espanyes, gent bona i solidària, com tu, i que ara es dedica a fer boicot als productes Catalans.
Però per sobre de tot, sigues amor, estima a tots els que t’envolten, que d’aquí a quatre dies ja podràs tornar a ser el mateix fill de puta, hipòcrita de sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!