Amunt els punys!

Així com l’obra el Contracte social no va causar gaire impacte en el moment de la seva publicació, sí que el va tenir l’Emili, llibre publicat el 1762. De fet, la tempesta que originà va obligar Rousseau a fugir a Suïssa, primer, a Prússia, i a Anglaterra, finalment. Els atacs de l’arquebisbe de París i els pamflets anònims (inspirats, sinó escrits directament, per Voltaire) el van obligar a aquest exili forçat. El discurs “Sobre els orígens de la desigualtat entre els homes” també va rebre els atacs de Voltaire, que advertia clarament la força revolucionària de les idees allí plasmades.

Locke ja havia plantejat que les lleis es van establir per protegir la propietat privada. Rousseu afegeix un matís no gens innocent. Per protegir la propietat privada dels rics. Rousseau estableix la propietat privada com a causa principal de la desigualtat, i fent-ho, deixa el camí obert per a la crítica del liberalisme econòmic i polític.

Seguint els apunts que fa Salvador Giner a Historia del pensamiento social (Ariel, 1988), Rousseau rectifica a Aristòtil quan aquell va deixar dit que “uns homes han nascut per a dominar i altres per ser dominats”. Per a Rousseau no hi ha esclavitud per naturalesa, sinó perquè la societat la va imposar.

“Ningú és prou fort per ser sempre l’amo, a no ser que la seva força esdevingui un dret, i l’obediència dels altres un deure. La llibertat de l’home està alienada. La idea de l’alienació de l’home apareix al llarg de tot el Contracte social de Rousseau. Constitueix l’inici germinal d’un corrent revolucionari de pensament, que ha de desembocar en la teoria marxista de l’alienació.” (Giner dixit).