Amunt els punys!

Owen va comprar una fàbrica a New Lanark, Escòcia, i es va preocupar de les condicions de vida i de treball dels obrers, va instal·lar escoles i escoles bressol. El 1806, en plena crisi del cotó, la seva fàbrica va seguir funcionant amb èxit, sense deixar de pagar els salaris als seus treballadors.

Salvador Giner (Historia del pensamiento social, Ariel, 1988), descriu l’evolució del pensament d’Owen cap a posicions més radicals.

A mesura que passava el temps, en canvi, Owen es va anar radicalitzant. Va veure que les seves transformacions a New Lanark no eren imitades seriosament, i que hi havia grans problemes als quals no es trobava solució immediata. Quan es va adonar, per exemple, que la indústria cotonera –de la qual vivien els seus treballadors- depenia del treball dels esclaus que els anglesos mantenien al Carib, va alçar la seva veu en contra. Encara que representés la mort de la indústria cotonera, deia, s’havia d’acabar amb l’esclavitud. Idees similars van tenir menys èxit entre la burgesia. Això va contribuir, d’una banda, a aïllar a qui mantenia actituds semblants, i de l’altra, a precisar i clarificar les idees pròpies dels socialistes, enfront dels liberals. Però alhora, els socialistes tendien a caure en l’utopisme. Owen va començar a evolucionar cap al comunisme, que va propulsar el 1821 en el seu llibre El Sistema Social. En aquest, va atacar l’individualisme dels economistes liberals, la lloança de la lliure competència dels quals era en realitat una justificació de la guerra econòmica i de l’explotació dels obrers. Els economistes deixaven totalment de costat la qüestió de la distribució justa de la riquesa i la dels drets iguals de tots els homes. Sempre amb el desig de demostrar amb els fets la bondat de les seves doctrines, va partir aquest cop cap a l’estat nord-americà d’Indiana, on va fundar una colònia, Nova Armonia, la qual va fracassar.

Quan va tornar a Anglaterra, Owen hi va trobar canvis. En primer lloc, el seus seguidors havien augmentat. En segon, el sindicalisme havia fet la seva aparició. Els principis d’Owen estaven donant resultats, si bé no en l’organització de factories socialistes, sí en l’organització de sindicats obrers. Els seus membres es volien agrupar en “viles de cooperació” (villages of co-operation), inspirats explícitament en textos d’Owen, quan tinguessin prou fons. Owen es va posar al capdavant d’aquest moviment, format per treballadors. Cap al 1833, Owen es va trobar presidint un ampli moviment obrer sindicalista i cooperativista, i va formar la Grand Consolidated Trades Union, origen de les Trade Unions o sindicats britànics d’avui. Aquesta organització es va haver d’enfrontar amb una repressió governamental salvatge. Poc després, el Moviment Cartista va acaparar, de moment, tota l’atenció de la classe obrera britànica, i l’owenisme es va extingir en aparença. La perspectiva històrica, en canvi, ens permet veure les coses de manera diferent: el moviment cooperativista li deu tant a Owen com a Fourier, i el mateix es pot dir del sindicalisme socialista britànic.