Amunt els punys!

Realisme. Per a mi, aquella paraula només servia per justificar el conformisme moral, els actes mesquins i els oblits indignes que els homes cometen cada dia. El realisme era també el corró compressor que permetia a la gent que té el poder, o engrunes, molles de poder en aquesta societat, esclafar tots els altres.

(Fabio Montale, detectiu de ficció creat per Jean-Claude Izzo, a Soleá).

L’autor ho remata amb la frase següent (en boca del seu personatge):

Ser realista és deixar que et donin pel sac.