Amunt els punys!

El fort de Breendonk. El camp de terror nazi a Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. Claire Pahaut. Editions Racine, 2006

El nom de Breendonk és una contracció de Bredendonc del segle XIII, “pantà ample”, que anomena un terreny argilós-sorrenc, ple de rierols.

Anomenat “fort de Willebroek” i situat entre els forts veïns de Liezele a l’oest i Waelhem a l’est, l’obra fortificada data de 1906. Formava part de les obres defensives d’Anvers. Estava envoltada d’un fossat d’aigua i de construccions soterrades. Esdevé “fort de Breendonk” el 12 de gener de 1907 per la circular del ministre de Guerra, Cousebant d’Alkebade. Durant els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit belga instal·la tres-cents homes però, des del 7 d’octubre, el rei Albert I reagrupa les trobes darrera l’Yser. El fort serà tocat pels obusos de l’exèrcit imperial alemany i els ocupants, són portats als camps de presoners, més enllà del Rhin. Quan va caldre preparar-se per a una nova invasió alemanya, Breendonk va ser escollit com a quarter general de l’exèrcit belga, i es van recuperar les canalitzacions elèctriques i telefòniques fetes el 1914. El rei Leopold III hi  va arribar el 10 de maig de 1940 a dos quarts de nou del matí i hi va fer la seva proclama a la nació belga. Envoltat del seu estat major, el rei hi va rebre oficials de contacte francesos i britànics i alguns representants del govern belga fins al moment de la seva capitulació. Al llarg dels anys 1930 i 1940, el camp de concentració, en alemany el Konzentratinslager, és el lloc on el nazisme es mostra sense màscara, mostrant-se pel que és , un règim de terror i mort.

En ocupar Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi es guarda d’instal·lar un camp de concentració però el Nou Ordre que introdueix al país no es podia exercir sense recórrer al terror. La posició del fort de Breendonk, a mig camí entre Anvers i Brussel·les, fa que la Sicherheitspolizei i la Sicherheitsdienst, SIPO/SD, el triïn per al seu camp de detenció. Sota l’alt comandament del general von Falkenhausen i de la seva administració militar, la Militärverwaltung, el fort serà, de 1940 a 1944, l’instrument del terror nazi. Posat a disposició de la SS de la seguretat del Reich, entra ràpidament a la història com “l’infern de Breendonk”. Obre les seves portes el 20 de setembre de 1940 com Auffanglager, camp de recepció, camp de trànsit per a Schutzhäftlinge, detinguts de manera preventiva. Els individus són arrestats no pels actes que hagin comès sinó pels que podrien fer en raó de la seva identitat culpable. En un estat de dret, respectuós de les llibertats fonamentals, les persones són detingudes per requeriments de la instrucció del seu procés o després d’haver estat jutjades i condemnades a una pena de presó fixada. A l’Alemanya nazi i als països ocupats, aquests drets es van suspendre, el que deixava el camp lliure al terror. Així, des de l’ascens de Hitler el 1933, els articles de la Constitució que garantien les llibertats i els drets van ser suspesos. El 23 de març de 1933, Himmler, cap dels SS, instal·la el primer camp de concentració a Dachau. Les milícies del partit –les SA o seccions d’assalt- i la policia del partit –les SS o nivells de protecció- hi tanquen els opositors, comunistes, socialdemòcrates, testimonis de Jehovà, malalts mentals, homosexuals i també jueus i gitanos. Des del 1936, tots els camps passen sota l’autoritat dels SS. Fins el 1939, els Häftlinge, els detinguts de la SS són alemanys. Des de l’inici de la Segona Guerra Mundial, els camps s’internacionalitzen amb els detinguts procedents dels països ocupats: presoners polítics, poblacions eslaves, presoners de guerra soviètics. Els trasllats als camps de concentració provenen de la policia de seguretat o de la policia SS. També opera a Bèlgica, tot i que aquest territori estava sota l’autoritat d’una administració militar. Amb el pretext de fer-se càrrec dels detinguts jueus i d’alguns detinguts considerats perillosos, els SS, sempre en lluita d’influència amb l’administració militar, van obtenir disposar d’un camp.

Bèlgica va ser alliberada el setembre de 1944; la major part dels camps de concentració a l’abril-maig de 1945. Per al fort, no es pot parlar d’alliberament. Entre el 30 d’agost i l’1 de setembre, els últims detinguts van ser evacuats i els SS van sortir cap a Alemanya després d’haver fet desaparèixer les petjades del terror. La majoria dels gairebé tres mil cinc-cents presoners detinguts a Breendonk van ser enviats als camps de concentració o les presons de l’Alemanya nazi.

A l’alba del 4 de setembre de 1944, el fort va ser enterament buidat i lliurat al pillatge dels habitants dels voltants. Breendonk restarà aleshores, fins a la fi de l’any 1946, una presó per a “tot sospitós de relació amb l’enemic, major de 16 anys, i per a condemats i criminals de guerra”, en aplicació de les mesures preses pel govern de Londres; circular del 21 d’agost de 1944 del ministre de Justícia Antoine Delfosse. El 1946, el procés dels botxins de Breendonk s’inicia a Malines. I a l’agost de 1947, el fort esdevé Memorial nacional.

www.breendonk.be