Amunt els punys!

Així van les coses per França, a dos dies de l’arribada d’Hollande a la presidència de la República.

Editorial de l’Humanité (25-6-12)

Matignon (residència del primer ministre) no ha desmentit la pujada ínfima del 2% a l’Smic (salari mínim interprofessional) revelat aquest divendres per Les Echos. Els serveis del Primer ministre anuncien una alça “raonable” a partir de l’1 de juliol. Els sindicats es mostren inquiets.

L’entorn de Jean-Marc Ayrault (primer ministre) ha indicat que una reunió tècnica dedicada a aquest tema ha estat anul·lada a causa del Consell de ministres. “Però això no impedirà continuar amb les discussions”, han afegit. Promesa molt esperada de François Hollande, la pujada ínfima a l’Smic serà presentat dimarts als agents socials, reunits a la Comissió nacional de la negociació col·lectiva. Un decret a l’endemà farà que l’alça s’apliqui des de juliol als salaris que els pertoca, al voltant d’un sobre deu.

Pressions de la patronal

Entre bastidors, les pressions s’han fet més insistents del costat de la patronal per limitar com sigui una alça de l’Smic. Dijous, la CGPME (patronal) ha reclamat “una suspensió de l’increment anunciat”, perquè podria posar en perill milers de petites empreses. Tot i que suau, l’increment comportarà un “risc seriós sobre l’ocupació”, afima també la presidenta de la patronal Medef, Laurence Parisot.

La hipòtesi anunciada per Les Echos d’una alça del 2% aniria en el sentit dels representants dels patrons. Aquesta alça ínfima seria una il·lusió. L’alça seria en gran part una bestreta sobre la futura revalorització legal que s’ha de fixar l’1 de gener, segons la inflació constatada després de l’últim augment, és a dir, 1,4%. Així, l’increment seria doncs de 0,6%, escriu Les Echos.

Decepció a la vista per als assalariats

El govern ha avisat que l’increment serà limitat per no hipotecar la competitivitat de les empreses, amb el risc de decebre els assalariats i contrariar igualment a la patronal. L’últim augment segons la revalorització mecànica seguint la inflació i el salari base obrer es remunta a 2006 i va ser mínima (+0,3 punts). El president François Hollande ha promès de “recuperar el que no es va acordar” durant el quinquenni de Nicolas Sarkozy. Però no més i no de seguida.

Smic=9,22 euros l’hora, és a dir, 1.398,37 euros bruts per 35 hores setmanals. Una alça de 1% representaria 11 euros nets més per un temps complet.

Entre les dificultats dels assalariats amb l’Smic per arribar a finals de mes i la necessitat de no infligir un increment massa important, sobre tot per a les petites empreses, el govern sembla haver arbitrat a favor de les PME (petites i mitjanes empreses). A més, una alça de l’Smic representa un cost per a l’Estat. Tot increment comporta un augment de les compensacions a pagar a la Seguretat Social, per les càrregues exemptes sobre els baixos salaris. L’Estat haurà igualment d’ajustar els salaris de la funció publica.

25.000 llocs de treball menys

El cost se situa entre uns centenars de milions d’euros i un miler de milions per un punt d’increment, segons els experts. Els ministeris corresponents no han fet cap estimació. “No som en un context en que puguem satisfer totes les esperances”, reconeix el de Treball.

Una altra mala senyal, el grup dels cinc “experts” encarregats de treballar aquest tema són contraris a un increment tangible. Aquest cinc economistes, que s’oposen des de 2009 i cada any a un increment de l’smic, estimen, segons explica un d’ells, Francis Kramarz, que un augment de l’1% comportaria la destrucció de l’1,5% dels llocs de treball amb salari mínim, és a dir, al voltant de 25.000.

Els sindicats, inquiets

El líder de FO (Force Ouvrière), Jean-Claude Mailly, reclama una progressió de l’Smic en 5 anys de més de 200 euros. Dijous va repetir que un increment que “tingui sentit” i “tingui en compte l’alça de preus”, hauria de ser de “l’entorn del 5%”. La CGT reivindica 300 euros més. Ben lluny de les primeres filtracions del govern a la premsa.

Més enllà de l’increment de l’Smic, el govern espera obrir, a la conferència social del 9 i 10 de juliol, el debat sobre les regles de revalorització de l’Smic. Una altra mesa de negociació es dedicarà als mitjans per evitar que els assalariats restin tota la seva vida amb l’Smic.