Amunt els punys!

En aquests temps en què la corrupció s’està revelant com un mal endèmic del capitalisme, no està gens malament donar un cop d’ull a com va tractar Lenin la qüestió del burocratisme i la corrupció.

Els apunts següents estan extrets del treball del professor Erwin O. Aguirre de Lázaro, Universitat de l’Havana. S’adjunta el treball al final del post.

El primer plantejament teòric que Lenin fa sobre la definició de “burocràcia” i l’explicació del seu origen en el capitalisme s’emmarca en la lluita contra els marxistes legals i “populistes” (1898-1899).

En un dels seus articles, Lenin va escriure: “el tret característic de l’Estat és l’existència d’una classe particular d’individus a les mans dels quals es troba concentrat el poder”. “La capa particular que posseeix el poder en la societat capitalista és la burocràcia. La Història posa de relleu el vincle molt estret i directe d’aquest òrgan amb la classe de la burgesia. La burocràcia va ser el primer instrument polític de la burgesia contra els feudals i els representants de la vella noblesa en general. I també la primera sortida a l’escena de la dominació política, no dels terratinents de vella ascendència, sinó dels plebeus de la burgesia.”

En un altre, defineix la burocràcia com “el cos de funcionaris”, “un sector particular de persones especialitzat en l’administració i col·locat en una situació privilegiada respecte del poble”. I planteja l’”elegibilitat” i “responsabilitat directa dels funcionaris públics davant del poble” com a reivindicacions per a la “democratització” de l’aparell estatal, contra “la situació privilegiada de la burocràcia”.

Una segona etapa (1915-1917) està centrada en la lluita contra l’oportunisme i el socialxovinisme, la base social dels quals es troba en els elements petitburgesos que havien penetrat en els partits socialdemòcrates: “funcionaris de sindicats legals, parlamentaris i altres intel·lectuals, còmodament i tranquil·lament instal·lats en el moviment legal de masses, certes capes d’obrers millor retribuïts, de petits empleats, etc.”, als que qualifica de “burocràcia obrera” o “burocràcia en el si del moviment obrer”.

A l’article “La bancarrota de la II Internacional” mostra la relació entre oportunisme, socialxovinisme i la “burocràcia de la classe obrera”:

“L’oportunisme consisteix a sacrificar els interessos vitals de les masses en ares dels interessos momentanis d’una insignificant minoria d’obrers o, en altres paraules, l’aliança d’una part dels obrers i la burgesia, contra la massa del proletariat.”

“L’oportunisme s’ha anat gestant en el curs de dècades, afavorit per les peculiaritats d’una època de desenvolupament del capitalisme en què l’existència relativament pacífica i acomodada d’una capa d’obrers privilegiats, els “aburgessava”, els donava unes molles dels beneficis del capital i els mantenia al marge de les privacions, els patiments i l’esperit revolucionari de les masses llençades a la ruïna i enfonsades en la misèria. La guerra imperialista és la perllongació directa i la culminació d’aquest estat de coses, perquè és una guerra pels privilegis de les grans potències, per un nou repartiment de les colònies i per la dominació sobre altres nacions. Defensar i consolidar la seva situació privilegiada de “capa superior” de la petita burgesia o d’aristocràcia obrera (o burocràcia de la classe obrera): aquesta és la prolongació natural, en temps de guerra, de les esperances oportunistes petitburgeses i de la tàctica corresponent”.

1917

A la lluita teòrica contra la socialdemocràcia, s’afegeix la necessitat d’intensificar la preparació ideològica de la revolució socialista. Així, ataca les mesures burocràtiques del Govern petitburgès: designació dels dirigents locals pels òrgans centrals, desconfiança “en les masses, por a la seva iniciativa, a que actuïn per elles mateixes; por a la seva energia revolucionària, en lloc d’oferir un suport total i sense reserves”.

Incita a “construir la democràcia des de baix, amb la iniciativa de les masses, la seva participació efectiva en la vida de l’Estat, sense tutel·les des de dalt, sense burocràcia”. Incita a impedir “el restabliment del poder omnímode de funcionaris pràcticament inamovibles, pertanyents a les classes dels terratinents i capitalistes”.

Gairebé a les vespres de la revolució d’octubre, ataca la idea que “dur a terme el treball quotidià d’administració només ho poden fer els rics, o funcionaris procedents de famílies riques”. Les reivindicacions que planteja per limitar els buròcrates són: l’elegibilitat i revocabilitat en qualsevol moment dels funcionaris, la remuneració dels quals no excedirà el salari mitjà d’un obrer qualificat.

Sobre la Comuna de París

A la seva obra, L’Estat i la Revolució, Lenin va exposar i desenvolupar les conclusions a què havia arribat Marx en la seva generalització de les experiències de la Comuna de París. Per combatre la tergiversació i el revisionisme de la socialdemocràcia, Lenin destaca els trets generals de l’Estat proletari, presents ja a la Comuna:

–          Elegir als funcionaris segons un principi classista;

–          Abolir “les despeses de representació” i “els privilegis pecuniaris dels funcionaris”.

Explica com a les institucions representatives del poder estatal, se “subtitueix al parlamentarisme venal i podrit de la societat burgesa per institucions en que la llibertat d’opinió i de discussió no degenera en engany, perquè aquí els parlamentaris han de treballar ells mateixos”, “executar ells mateixos les seves lleis”, “comprovar els resultats”, respondre directament davant dels seus electors. Les institucions representatives continuen, però desapareix el parlamentarisme com a sistema especial, com a divisió del treball legislatiu i executiu, com a situació privilegiada per als diputats. Sense institucions representatives no es pot concebre la democràcia, tampoc la democràcia proletària; però sense parlamentarisme, sí es pot i s’ha de concebre”.

Segueix el treball del professor Aguirre resseguint les aportacions de Lenin, sobre les condicions que propicien el burocratisme en el socialisme, sobre les mesures que planteja per a l’eliminació gradual del burocratisme, totes elles molt interessants i d’especial rellevància en debats com el de la caiguda del “socialisme real” o, més proper a nosaltres, el de la corrupció i com combatre-la des de la participació activa de la ciutadania.