Amunt els punys!

Situem-nos 300 anys enrere. Cap al 1714 si voleu. I, breument, us exposo un dels primers casos d’especulació financera. El 1711 es fundava la “Companyia dels Mars del Sud”. Lluís XIV regnava a França i a Catalunya/Espanya érem en plena guerra de successió, entre Felip V i Carles d’Àustria. Les expectatives de negoci de la companyia es basaven en els acords comercials entre França i Gran Bretanya. Les negociacions de la companyia (sota la protecció de la corona britànica) amb Felip V buscaven assegurar-se uns certs avantatges en el comerç colonial amb les possessions espanyoles a Amèrica i també hi havia l’afany de tenir un accés directe a les mines d’or i plata de Perú i Mèxic. A canvi del suport de la corona britànica, la companyia es va fer càrrec de 10 milions de lliures del deute públic. La companyia va emetre accions a un rendiment del 6%.

La primera decepció va trigar poc a arribar. El 1712, la corona espanyola va autoritzar només un primer viatge i a més es reservava una part dels beneficis futurs. El 1718 les relacions entre Gran Bretanya i la corona espanyola entren en una fase conflictiva. Tot i així, la companyia assumeix 10 milions de lliures més del deute públic. Amb el suport dels polítics i afavorits per rumors interessats, les accions es van anar revaloritzant. El 1720, la cotització ja s’havia multiplicat per 3. A l’agost, l’acció pujava a 1.000 lliures, quan mig any abans valia poc més de 100. Vaja, una autèntica bombolla especulativa que, com totes les que hi ha hagut en aquests 300 anys d’història, va acabar en un desastre financer i la caiguda de l’economia real per una dècada. Tot això als inicis del capitalisme, d’un capitalisme mercantil, anterior a la revolució industrial.

Aquest cicle d’eufòria financera (la bombolla especulativa) i la crisi inevitable posterior s’ha repetit sempre i cada cop s’ha iniciat amb la il·lusió que “aquest cop és diferent”. Al segle XIX va ser el ferrocarril; als anys 90 “la nova economia” de les puntocom. En essència, és el mateix. La diferència és que ara el capital fictici és 5 cops el PIB mundial. El 2005 un premi Nobel d’economia deia que els cicles econòmics s’han acabat!! L’estupidesa humana també!!, podria haver afegit, i quedar-se tan ample!!