Amunt els punys!

Amics meus, les arques són buides, ara els toca el rebre als funcionaris. Han viscut massa bé durant anys, i ara els ha arribat l’hora. Demà, mala maror per a la salut. Tempesta a l’escola. Porteu els nens a la privada. Els últims treballadors de la indústria pesant que no s’han mort de càncer són al carrer. Hem flexibilitzat el mercat de treball, hem reformat la contractació. El contracte de pràctiques s’ha allargat a un any: si us foten al carrer al cap de tres-cents seixanta-quatre dies no us indemnitzen per acomiadament. Aquesta idea retrògrada del salari mínim és profundament d’esquerres i lliga de peus i mans els empresaris que voldrien crear llocs de treball, cal abolir-la. El preu mínim de l’hora de feina ja està al nivell del Marroc, que acaba de revisar-la a l’alça: és massa per lluitar eficaçment contra la competència. Per lluitar contra la competència calen esclaus, esclaus catòlics i contents de la seva sort. Els descontents no haurien d’anar a votar. Els descontents són uns alternatius perillosos i, com a tals, s’exclouen de la democràcia, no es mereixen més que bastonades i detencions massives. La Conferència Episcopal Espanyola recomana als catòlics que siguin parsimoniosos en matèria de fecundacions, perquè una forta natalitat en temps de crisi fa augmentar de manera poc raonable les despeses de l’Estat: Sa Santedat Benet preconitza tota una sèrie de mesures ecumèniques com la missa i la flagel·lació per pal·liar l’excés de desig.