La Mercè, a Tarragona
Avui és la Mercè. La Festa Major de Barcelona que aquest any per a mi està passant una mica per alt… Entre feina i pluja es podria dir que no he participat en cap acte, cosa que és una llàstima perquè el programa és interessant, ampli, variat i alló que ja ens convé que sigui… “per a totes les edats”.
Només he estat a la plaça de Sant Jaume diumenge en la diada castellera “gran” i també per feina. Va estar bé, tot i que va ser una diada llarga i un xic feixuga i que se’n van anar en orris les principals novetats, el cinc de nou dels Minyons (per un pas) i el tres de nou de Barcelona (per uns quants).
I avui que és el dia central tampoc seré, com gairebé cada any des de que soc mig xava, a la plaça de la vila barcelonina. Me’n vaig a Tarragona.
No us perdeu el Quarts de Nou especial amb els pilars que caminen des de la catedral a l’ajuntament; serà a quarts de deu (21.30) al Canal 33 www.quartsdenou.cat . Ensenyarem els pilars però també parlarem del Concurs de Castells que es farà a Tarragona el diumenge 5 d’octubre i que -atenció !- per primera vegada en la història serà retransmés en directe per Televisió de Catalunya; no serà una transmissió íntegra (el concurs comença a les 10) però sí important, a partir de les 12.20 ó 12.30 fins que acabi cap a les 3 de la tarda.
Els que ens sentim del Sud -al menys en origen- ens hem hagut de manifestar algunes vegades sobre la “capitalitat” del Camp, si érem més “de Reus” o més “de Tarragona”. Sense cap necessitat de definir-me, sí que puc confessar que quan era més jove em vaig sentir molt atret pel dinamisme i el progressisme de Reus, sobretot gràcies a la influència d’amics o companys de feina , com l’ara molt honorable i abans activista periodistico-casteller Ernest Benach o el Màdico, el Borràs i la Cory fantàstics corresponsals de TVE a les comarques meridionals, sense oblidar la gent de Carrutxa que tantes coses savia de cultura popular, o el projecte de Canal Reus que vàrem engegar des de Lavínia. En aquella època els meus col·legues de Reus em deien que a Tarragona només hi havia funcionaris, clero i militars; a més va ser la primera gran ciutat de Catalunya on a un alcalde socialista li van arrabassar la majoria amb un pacte de CiU i el PP.
En els darrers anys, la meva opinió sobre Tarragona ha canviat i molt. I no només perquè m’hagi convertit en un defensor afèrrim del concurs de castells que tant havia boicotejat en la meva joventut bordegassa, sinó perquè he conegut alguns tarragonins que són gent que val la pena.
Un és el Xavier Abelló, el fins ara director del Canal Blau; la seva substitució serà complicada perquè ha deixat el llistó molt alt; ha estat, de ben segur, el millor directiu que ha tingut la tele vilanovina (ara comarcal) i la persona que l’ha elevat a ser una de les televisions locals de referència a Catalunya.
L’altre és el Guille, el subdirector del Quarts de Nou, massa jove i massa sorrut a vegades, però un gran periodista i un gran entés en castellística; de la seva mà he conegut molta més gent de Tarragona que m’han fet canviar radicalment la imatge tòpica que m’havien pogut vendre dels tarragonins. En mig de coneixences comunes, també em retrobo vells col·legues com en Jordi Bertran o en Ricard Lahoz.
Avui m’he sentit a gust a Tarragona. M’agradaria anar-hi més sovint.
De moment, demà hi tornem a prospectar a la plaça de toros que està en obres. I, diumenge 5 d’octubre, el Concurs en directe !
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei Xavier! Jo que ja sóc Xava del tot, avui he passat el dia a Vilanova….ja és un clàssic. No se trobar la Pl. de St Jaume ni voltants, però miraré el Quarts de Nou i estaré al dia, ja saps que si puc en faré un comentari, si no…ens veiem aviat!
bONA fESTA mAJOR! I. O.