Ens sentim malament. Ens sentim menys tinguts, menyspreats, oblidats; sentim que no comptem per res més que per ser espoliats, sense dret, ni tan sols, a queixar-nos. Ens han enganyat vilment en els últims quatre anys.
No companys. Per un cop hem de reconèixer que els principals culpables som nosaltres mateixos. Ens han ben pres el número.
Un poble català poruc, incapaç de posar-se dempeus per defensar els nostres inalienables drets, paralitzat per la por, ha votat amb el cap cot, i de forma majoritària, a aquells que formen part, gaudint entusiasmats, d`aquells que ens volen anihilats definitivament com a poble. Són aquells que han fet de la no integració dels immigrants, cau de vots captius, aquells que varen dir si a la LOAPA i la LOFCA, aquells que varen posar-se al costat del PSOE en la negociació del nostre Estatut, aquells que han votat a favor del secessionisme lingüístic, que votenan a favor de no retornar els papers espoliats, els de la tercera hora de castellà………i tantes altres malifetes contra la nostre nació.
L’últim exemple ha vingut, com no, un altre cop, de`n Duran. Després dels menyspreu, de’n ZP fent que la gran Maleni ( representant del centralisme més impenetrable) segueixi en el govern,en Duran no li fa fàstic dir, que no descarta entrar en el govern de`n ZP.
Així ens ha anat i així ens va. Saben que tenim un preu, però que és tant baix, que mai serem un destorb per evitar la nostre anihilació definitiva com a poble.
Hem perdut la dignitat com a poble. Ens estant duent, amb un somriure patibulari, cap al nostre extermini com a poble, i nosaltres, com imatge del poble jueu, els hi posem fàcil, sense entrebancs, no fos cas que féssim emprenyar als nostres botxins.
La pretesa seriositat i centralitat de molt dels nostres mediocres dirigents, no és res més que això, un seguir riu a vall, cap a la nostre desaparició com a poble,pactant les etapes que ens duran cap al final, a canvi de les molles del banquet dels nostres ancestrals enemics.
Molt parlar de sobiranisme, independentisme, i tots els ismes que vulgueu. Però, o ens desfem d`aquests mediocres polítics aprofitats a molt curt termini, o el nostre viatge final ja no tindrà volta en rere.
Ens en sortirem??
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un dels ministeris que meneja el majors dels pressuposts, Carme Chacón, treien profit que és catalana, és dona i embarassada i casada amb un madrileny i acompanyada d’un ex-ministre de defensa com el tanmateix català Narcís Serra, la primera ordre que ha donat ha estat: firmes per a continuació dir repitan conmigo Viva Espanya! i viva el Rei!. Una ordre és una ordre i aquesta ordre justifica qualsevol pressupost al ministeri de defensa i el CNI del servei d’intel.ligència.