El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com
La paraula fa a l’home? Depén…
Agost de 2007, aprofite les vacances per actualitzar la llibreta del Rastell. Hi ha alguna cosa estranya: el 26 de juny tenim un ingrés i al dia següent una anul·lació per la mateixa quantitat. Ho comente a un empleat de Bancaixa i ell intrigat s’ofereix averiguar-ho. Després d’alguna telefonada sabem que l’ordre de l’anulació a eixit de l’ajuntament de la Llosa de Ranes i s’ha efectuat a la central de València. A continuació telefona a l’ajuntament per preguntar el motiu de l’anulació i li contesten que si la persona del Rastell que està en l’oficina vol saber els motius, que passe per l’ajuntament i allí li ho explicaran.
Informe dels fets al president i al secretari, i decidim anar a parlar amb l’alcalde en 8 o 10 dies, quan acaben les festes, (en 2007 no hi han festers). Dos o tres dies després d’acabar les festes anem Joan Carles i jo a l’ajuntament i davant la mirada de treballadors, algun concejal i crec que d’algun assessor li diguérem a l’alcalde (estava fora del despatx) que volíem parlar amb ell. Ens convida a passar al seu despatx, sóc l’últim en entrar, anava a tancar la porta però la deixe un pam oberta.
-Vosaltres direu.
-Venim a preguntar-te per què la subvenció al Rastell va ser anul·lada a l’endemà de ser ingressada.
– Per que el Rastell ja no organitza activitats, no publiqueu la revista, no feu res últimament.
– No entenem com dius això si l’anulació va ser en juny, i el mes anterior la nostra associació va col·laborar amb el col·legi del poble en la Trobada d’Escoles en Valencià, fent-li un homenatge a Joan Pellicer, varem regalar plantes aromàtiques als xiquets participants en el nostre taller i a les persones que ens en demanaven. Sols en eixe acte varem gastar més diners que la subvenció que rebem de l’ajuntament per a tot l’any.
– Ara que ho dius… si que és veritat, si que recorde la vostra participació…ha sigut una equivocació.
– Per altra banda, com prens la decisió de retirar-nos la subvenció sense parlar amb nosaltres? Tant costa parlar?
– Teniu raó, potser devíem d’haver parlat abans. Ha sigut una equivocació. Tots tenim dret a equivocar-nos, rectificar és de savis, la subvenció vos serà restituïda. El que passa és que, des de l’ajuntament considerem injust el fet que totes les associacions, pel fet de ser-ho hagen de rebre una subvenció fixa, organitzen activitats o no. Un grup d’amics poden fundar una associació, legalitzar-la i per eixe fet ja tenen dret a rebre la subvenció de l’ajuntament i, això torne a repetir, ho considerem injust i estem estudiant la manera de canviar-ho. Tots tenim dret a equivocar-nos, com per exemple tu, et vares equivocar (es referia a mi, pel treball LA LLEI DE MURPHI) al escriure que el nou carrer Juan Lacomba està situat entre els xalets dels mestres.
– Pense que no em vaig equivocar, vaig escriure l’article basant-me en el plànol de la Llosa que el teu equip de govern ha publicat. Per altra banda, dius que no fem res i ja fa dos o tres anys que ningú, ni festers ni ajuntament, ens demana col·laboració per al llibre de festes i això és una forma mol fina de marginar-nos.
– No sé res d’això, deu ser un fallo de les llistes.
– Tu saps que la nostra associació no gasta els diners en sopars ni en viatges.
– Si, ho sé.
– Ho tenim parlat. Si alguna vegada decidim que l’associació deu desaparèixer, tots els diners que tenim revertiran en el poble en forma de llibres per a la biblioteca, és voler-te dir que els diners que rep el Rastell no són ni seran malgastats.
Desprès d’informar Joan Carles d’un projecte per a més avant i en el que ell està treballant, acabem la reunió amb les conclusions que tots tenim dret a equivocar-nos i que la subvenció ens serà restituïda.
Passa el mes de desembre i no hi ha restitució de la subvenció. Informe a Tudela i a Joan Carles.
Mes de març, plantege la possibilitat de que l’oposició pregunte en un ple, per la nostra situació com a forma més ràpida per a rebre contestació, perquè si preguntes amb registre d’entrada tinc entés que et poden contestar, o no. Es decideix que no, que no és correcte delegar en altres el que és treball nostre. Tudela i Joan Carles es posaran d’acord i aniran a parlar amb l’alcalde. Tres vegades han estat a l’ajuntament i tres vegades els han contestat que l’alcalde no està.
Mes d’agost, tot continua sense cap novetat.
Bé, a partir dels fets que us acabe de contar, algunes reflexions:
Per un costat i com a membre actiu de l’associació tinc una sensació d’alliberament, si, perquè ara ja no em sent obligat a acudir als diferents actes que organitza l’ajuntament com per ejemple la trobada d’associacions quan ens han convidat. Tot i que reconec que la nostra presència en els actes oficials ha estat reduïda a mínims des que esborraren el nom dels dos poetes valencians per dos franquistes que tots coneguem.
Potser que done una mica de morbo tornar a ser una associació alegal, ilegal, congelada, en paro tècnic, marginal, marginada, lletja, repudiada?
Per altre costat el sentiment és de frustració al veure que retiren la subvenció a una associació que ha treballat per l’ecologia organitzant durant molts anys el dia de l’arbre a la Llosa. L’última: l’homenatge a l’endobotànic Joan Pellicer…
Hem treballat per la recuperació del nostre patrimoni publicant tres llibres i un vídeo, rondalles, Vicent Chaquet i jocs populars.
L’altre, el tercer pilar en el que l’associació s’ha fonamentat ha sigut la defensa del valencià, els nostres fets ho testifiquen.
Quan el Rastell ha decidit publicar un llibre, vídeo, revista, etc. és perquè teníem els diners que calien i si teníem els diners necessaris és perquè els anys anteriors hem estalviat. Això pot donar sensació d’ inactivitat, si, és veritat. El Rastell sempre ha sigut molt escrupulós a l’hora de gastar diners dels socis o de subvencions.
Que estiguen remugant la idea de subvencionar a les associacions en funció les seves activitats, val, que s’aclarisquen (ells) les idees, que les plasmen en un paper i després de ser aprovades, que les posen en pràctica i que les apliquen a tots per igual. I aprofitant que tinc la pedra en la mà, jo pregunte, per què, aquest equip de govern subvenciona associacions que defensen el secessionisme lingüístic? O el que és el mateix, per què donen diners a qui lluita contra les normes ortogràfiques que s’ensenyen a l’escola?.
Contava un amic que l’altre dia durant la inauguració de la gespa del camp de futbol l’alcalde va fer una espècie de míting (és el que tocava) en el que va presumir dient que va prometre la gespa i… ací la teniu, “nosaltres complim el que prometem”. Unes promeses aprofiten per a presumir davant del poble i altres per a callar i oblidar-les. Són coses de la política i dels polítics.
La subvenció per al Rastell està contemplada i reflectida en els pressupostos de 2007 i 2008.
Fa trenta o quaranta anys en aquest poble es deia que “la paraula fa l’home” però això era en el temps en que un apretó de mans valia més que la signatura al peu d’un document, però ara corren altres temps, ara el que impera és allò dels castellans que diu “donde dije digo dije Diego” i ara un document no té valor ni estant aprovat i signat.
Per acabar vull tranquil·litzar a l’equip de govern de la Llosa (tot i que sé que l’associació cultural el Rastell no els lleva el son) dient-los que si l’associació no funciona com cal, no és per falta de diners, (amb el que tenim i les quotes dels socis tenim suficient per a seguir treballant durant anys sense les seves subvencions). El corcó que rosega el Rastell és, la desídia dels seus socis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!