Les darreres pluges han provocat el trencament del pont que s’està construint a Manuel
Les darreres pluges han provocat el trencament del pont que s’està construint a Manuel per creuar el riu Albaida.
Dos companys de treball parlaven sobre la convinença de començar les obres del pont en ple estiu o el que és el mateix, les obres no estarien acabades abans de la tardor. Octubre està ací i … una part del pont caldrà fer-la de nou.
En un moment de la conversa un company li pregunta a l’altre “però tu estàs enterat!, tu escoltes a la radio els plenos de l’ajuntament? ”. Jo, sorprès no vaig poder evitar interrompre’ls per preguntar, “ esteu dient que, a Manuel els plens de l’ajuntament els transmet en directe l’emissora de radio municipal? ”. La resposta va ser contundent “ sí des de fa tres o quatre anys!”.
Això vol dir que al poble de Manuel els seus veïns poden escoltar el que diuen, discuteixen, argumenten, deliberen, opinen, raonen els seus representants a l’ajuntament en directe i sense moure’s de casa! Ostres! Això per a un habitant de la Llosa de Ranes sembla una altra galàxia. I apareix per inèrcia la punyetera mania de fer comparances; al meu poble l’alcalde no permet que es graven ni en cassette els plenos, i això ha provocat que les actes que redacta la secretària no s’ajusten a allò que els socialistes consideren que varen dir o expressar en el pleno anterior. Però de res valen les peticions per a que es graven els plenos amb el fi d’evitar confusions. Negar o prohibir que es grave allò que es parla en un acte públic per tal de facilitar la faena de la secretaria, o per a que quede constància d’allò que es diu i es parla, és tercermundista (i sóc moderat amb el terme).
I pensar que al director de Llosa FM se li ompli la boca dient que la radio (la de la Llosa) és plural, informativa, democràtica i participativa, quan la realitat és que ja fa més de cinc anys que la meitat dels habitants (vots) de la Llosa no tenen micròfon per a donar la seua opinió!.
La crispació que diuen que hi havia, ens ha conduit (ara que governa el PP) a una falta d’ informació plural, a una falta de llibertat d’opinió de tots els partits polítics (parle de l’emissora de radio). Al retallar els drets als grups polítics de l’oposició ( per evitar crispació, diuen) tenim una democràcia coixa. Al poble ara diuen que hi ha pau, és la pau dels cementeris.
On està la Constitució espanyola?
———————————————————————————————————————-
Al dia següent d’escriure el que acabeu de llegir he trobat aquest article publicat al diari Levante EMV (24-10-08) signat per Víctor Sánchez. M’he permès la llibertat de mostrar-vos en negreta allò que em crida més l’atenció.
El Consell d’Europa i RTVV
VÍCTOR SÁNCHEZ
L´Assemblea Parlamentària del Consell d´Europa va aprovar, el passat 3 d´octubre, una important resolució a la qual estableix directrius per l´exercici de l´activitat dels mitjans de comunicació. En la resolució, amb el títol Indicadors per als mitjans de comunicació en una democràcia, el Consell d´Europa recorda que «la llibertat d’expressió i d’informació dels mitjans de comunicació és indispensable en una democràcia. Per a participar al procés de presa de decisions, el públic té dret a estar ben informat i tenir la possibilitat d’examinar lliurement diferents punts de vista».
La resolució dedica diversos punts als mitjans de comunicació públics, de la mateixa naturalesa que les emissores de ràdio i de televisió del grup RTVV. Així, el Consell d´Europa recorda que «els operadors de radiodifusió de servei públic han d´estar protegits de les ingerències polítiques en la seua administració i en el seu treball editorial quotidià. Els càrrecs de direcció hauran d’estar vetats a les persones que tinguen evidents afiliacions polítiques». També s’assenyala a la resolució que «els operadors de radiodifusió de servei públic hauran d’elaborar codis interns de conducta dels periodistes i de la independència editorial davant les influències polítiques».
Aquest llarg preàmbul ve a comte de les intervencions públiques que el director general de RTVV ha protagonitzat els darrers dies, a compte del canvi de sistema de finançament de l´ens i del presumpte contracte-programa, anunciat per Francisco Camps i del qual res no es sap. Pedro García ve a justificar el fa poc aprovat nou sistema de finançament del grup, oblidant que ell també és responsable de l´anterior sistema, que ens ha dut a un deute acumulat de 1.200 milions d’euros. Per eixa responsabilitat no està disposat a pagar.
Però el que ens crida l’atenció, i considerem de tanta transcendència com la qüestió econòmica, és la manera com García despatxa la qüestió de la llibertat. Oblidant que està sent investigat per la Sindicatura de Greuges a causa de la seua política de manipulació, ha dit que «la nostra obligació és programar una oferta televisiva plural, que informe i entretinga amb produccions pròpies i qualsevol altres que estiguen a l’abast del nostre pressupost».
García dibuixa un món idíl·lic que no existeix ni al seu cap. Ni informació plural (manipulació evident), ni producció pròpia (cada volta es produeix menys a Burjassot), ni produccions a l’abast del nostre pressupost (només cal veure la situació de fallida tècnica del grup), ni aplicació del putrefacte Estatut de redacció.
Davant la situació de manca de pluralitat i de veracitat a la informació que patim a RTVV, no vindria malament que els partits polítics valencians reflexionen sobre la resolució 1.636 del Consell d´Europa i pacten a les Corts una nova forma de gestionar el grup públic de comunicació, apartant de la direcció aquells a qui apunta l’organisme europeu: «Les persones que tinguen evidents vinculacions polítiques».
El canvi de finançament de RTVV ha d’estar acompanyat per una nova manera de gestionar, de produir i d’informar, tot respectant les normes democràtiques, els ciutadans valencians i els treballadors del grup.
*Secretari general d´UGT-RTVV
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és una bona metodologia per a millorar. Igual a Manuel i a la Llosa mana el mateix partit, però el caire de les persones concretes no és gens semblant.
No, Josep?
Cordialment.