Els admiradors del General Abriat no podien suportar que “este gran home” fóra substituït pel poeta valencià Vicent Andrés Estellés.
L’altre dia vaig estar treballant a Novetlè. Caminant pels seus carrers em vaig trobar amb la plaça Gloria Fuertes, hòstia! un poble on recorden a Gloria Fuertes. M’arribaven bones vibracions al temps que pensava, qué gràcia de poble! Com serà un alcalde que decideix batejar els seus carrers amb els noms de Gloria Fuertes, Salvador Espriu i Enric Valor? Ara sé que també hi ha carrer Miguel Hernández i carrer Blasco Ibáñez.
La felicitat mai és completa, no vaig poder evitar pensar en el meu poble.
En la dècada dels 90 governava el PP i decideix canviar el nom de ‘Plaza del Caudillo’ pel de Plaça Major,… d’acord! També canvia ‘Avenida José Antonio’ pel de Camí Reial,… bé! I substitueixen el nom de ‘Calle Caja de Ahorros’ pel de Carrer Salvador Delgado de Molina, com a homenatge a l’anterior alcalde que, si no recorde malament, va governar el poble designat pel franquisme, en democràcia presentant-se per UCD, Unió Valenciana i pel PP o AP,… val!
Fenòmens paranormals no aclarits permeteixen que l’esquerra governe a La Llosa durant quatre anys. Anticipant-se a la Llei de Memòria Històrica i demostrant coherència, decideixen acabar la feina començada pel PP, anul·lant el nom de tres personatges del franquisme que quedaven al poble: General Abriat, Calvo Sotelo i Ramón Beneyto i els substitueixen pel nom de dos poetes valencians, Vicent Andrés Estellés i Juan Lacomba i per una data històrica per als valencians com és Nou d’Octubre. Tot sembla normal, doncs no!, el franquisme està letargat o hivernat però no mort i si no s’ho cregueu pregunteu-ho a Rajoy.
En les eleccions de 2003 guanya el PP, torna a governar la dreta a La Llosa de Ranes, i en el primer Ple eliminen el nom dels dos poetes i tornen a imposar (por el justo derecho de conquista o por el justo derecho que me da la victoria electoral) el nom dels dos partidaris de Franco als carrers de La Llosa.Vosaltres enteneu alguna cosa? Jo tampoc.
La pressió de la premsa i l’escàndol que açò va provocar va fer que el carrer Mestre Juan Lacomba passara a ser el nom del carrer on estava la cooperativa de formatge i el Vicent Andrés Estellés sembla que ara és rotonda.
Els partidaris, nostàlgics i seguidors del franquisme hauran de fer-se la idea –estem en l’any 2008- Ramón Beneyto i General Abriat sobren a La Llosa de Ranes democràtica, com sobraven la Plaza del Caudillo i la Avenida de José Antonio. És qüestió de temps. Cauran.
El sentiment de benestar que vaig sentir al passejar pels carrers de Novetlè, contrasta amb els que tinc al veure el que passa al meu poble.
La més sincera felicitació a l’equip de govern de Novetlè i enhorabona a tots els seus habitants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!