Déu no és amor. Fixem-nos en la seva competència creadora. Per algú que comença de zero, mira que n?hi haurien de possibilitats per a què funcionés l?univers¡ Però si ell ho va fer, va anar a triar un sistema basat en cadenes tròfiques, basat en què cada especie és menjada per un altra, enaltint la depredació i la destrucció. Només per això, i no és poca cosa, crec que si hi ha déu, no és un déu de bondat tal com ens el vol pintar l?església, perquè algú que s?inventa aquesta manera d?anar, és molt curt o és sàdic.
Jo renego d?aquest déu, i de sa mare, com a torna. ¡Quin paperàs el d?ell, a l?antic testament, fent de marit engelosit, de mascle ofès, perque vol ser reconegut únic deu i amor exclusiu del seu poble escollit. Va, que sembla la repartidora, estomacant a tort i a dret i blasmant per boca dels seus profetes. ?Que us la carregareu, jueus¡ Que vosaltres no em coneixeu. Que jo a les males?¡? i, després quan apareix Jesús, aquell bon home, el deu-dit-pare ho arregla d?una manera que et fa esglaiar: el deixa morir per rentar el nostre pecat, que diu que és per tots nosaltres i la nostra podrida culpa que s?ha de netejar amb sang? En quin cap cap aquesta economia, sinó en un cervell mig girat? En un cervell primitiu, en una consciència resclosida, en uns testicles inflats i un circulació d?adrenalina densa com el tràfic del cinturó del litoral a les set de la tarda.
Com és que aquesta explicació encara és doctrina en ple segle XXI quan han passat tantes coses al món que han demostrat que estem sols, absolutament sols amb nosaltres mateixos? Sols amb les bondats i les maldats que tant ens consta reconèixer com a pròpies. Sols amb el que sóm, rumiant que deixarem de ser i no suportant la idea. Perquè tenint com tenim aquest destí comú, no ens expliquem la por entre nosaltres en lloc de projectar-la cap a munt, o cap avall, cap a dins, no sé, on cada ú guardi la seva aspiració de trascendència.
I quan ens cansem, perquè és cansat tocar temes que afecten el vora-viu, seguim parlant de política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Que us la carregareu, jueus¡ Que vosaltres no em coneixeu. Que jo a les males…"
Molt encertat l’escrit!
Resumint una mica es veu que Déu és una mica un cabró. Probablament va treballar forces anys com a cap d’estació de renfe, i mentre exercia de líder tirànic i repartia a tort i a dret tant a treballadors com a clients, li va canviar el caràcter.
Respecte a les cadenes tròfiques, sí, són un problema. Ningu t’assegura que no puguis ser menjat en algun moment determinat. Una altra cabronada suposo.
Que vagi bé.