CANCEROFOBIA, es defineix com ràbia al cancer, però, a quiu li cau simpàtic? També com a pensament obsessiu de que el tens, l?has tingut o el tindràs, pensament que et fa patir psicològicamentt, a voltes implicant-hi el cos que es veu obligat a fabricar símptomes fuls. Això és propi d?uns quants, entre els que m?hi compto o comptava.
No fa tants anys que el càncer era innominable, una paraula tabú:, d?aquelles que tenien tal força d?evocació que només dir-la, es realitzava. Es feien servir eufemismes tals com ?un mal lleig? – com si hi hagués mals que dona gust tenir-los per la seva bellesa mortal- ?mal dolent? – que es com ploure sobre mullat- o ?mal menjador? perque la gent explicava i creia, bona i no poèticament, que aquella bèstia devorava i s?havien donat cassos en què en allitar-se la malalta i col.locar-se un bistec al pit, on s?havia instal.lat el mal, al matí el bistec havia desaparegut.
Ara sabem més coses d?aquesta enfermetat: com es desenvolupa, quines formes pren, però l?origen encara és incert, tot i que poc a poc es va desemmascarant la cèl.lula. Jo no vull parlar d?això, perquè la meva formació acadèmica s?ajusta al que explica l?inefable Hause o l?equip del malcarat Vilches de l?Hospital Central des de les seves càtedres televisives. Tampoc vull parlar del mal real que va acabar amb l?Antoni, la Montserrat, la Núria, el Xavier i tants altres que van soportar-ho amb serenitat i valentia o no, i van morir en solitud i amarats de por.
Del que vull parlar és precisament de la zona ombrívola de la paraula, de la part desconeguda, de l?atmosfera misteriosa que ens ha permès etzivar-li continguts de collita pròpia i que la fan particularment terrorífica, tan més terrorifica com pot ser la pròpia idea de la mort enfront de la mort real. I el que jo li projecto es d?una banda universal i de l?altra personal. Els psiquiatres ho tenen ben classificat, això de la cancerofobia.
Abans, després de castigar-me llegint un munt d?articles de divulgació sobre el tema ? perque nosaltres, si una cosa ens fa terror, en lloc d?evitar-la, la cerquem amb desfici- se?m disparava la paranoia i identificava tots i cada un els símptomes llegits com a propis. I desnonada pel meu propi i severíssim diagnòstic, sense cap esperança, me n?anava al llit a no esperar el dia I si el nou dia portava les seves novetats i aquestes aconseguien distreure?m, m?aixecava, sinó, restava al llit consumida per l?obsessió. I val a dir que no em conformava amb un càncer, no senyora, sense adonar-me?n, els acumulava, fins que un dia al meu raonament va raonar ?perquè et calen set càncers, si amb un n?hi ha prou per tumbar-te?. I és que jo assegurava el tret. En aquestes èpoques, ni relacions, ni res, per allò de la por que t?ho encomanin i també perque, quin sant varó, o varona, podria aguantar aquesta insidia?
Ara puc dir la paraula amb totes les lletres sense que em surtin panses als llavis. Ara puc consolar els amics. Ara puc netejar-la de significats afegits: càncer
No és el Mal moral
No és el Càstig
No és la Fatalitat
No és Alien. (El terror d?una altre cos volent ocupar el nostre).
No es una aniquilació malevola (El terror d?un altre ser volent usurpar el nostre)
No es el caos pervers davant de l?ordre
No és la desesperança
I encara que a vegades procuri la mort, tampoc és la mort (en parlaré un altre dia d?aquesta no-cosa). Es una refotuda enfermetat, si, de les moltes que hem patit, fins i tot, portant les coses a l?altre extrem podria imaginar que és l?esforç d?adaptació de les cèl,lules, un maldestre assaig per aconseguir un altre equilibri, un altre ordre, un petit episodi en la història de l?evolució. Que sé jo?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En astronomia, Càncer (el cranc) és una de les 88 constel·lacions modernes. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.
Fa bo de llegir el teu bloc, t’aniré visitant
L’Osser
Un mal dolent, realment dolent!
Tampoc és degut a una conseqüència del creiximent descontrolat de l’economia pel ‘boom’ inmobiliari, el deficit de la indústria militar i la crisis energètica i amb una bombolla inflaccionista no sostenible com a gràfica amb dents de serra per entrar en una recessió.
El cancer és una reacció de defensa del organisme amb un creiximent descontrolat de les celules donat un punt de deficit inmunologic per factors exogens i ambientals que ens afecten i que acaben afectant la gènetica de la reproducció de les celules mare.