Miracle! En
Porty, el guaperes d’en
Jordi Porty li ha patinat la neurona! Qui deia que a base de clatellades no se n’aprèn? En
Portabella, cap de llista per de Barcelona per
ERC i amb
cognom de-tota-la-vida, ha baixat al carrer, ha mirat a banda i banda i ha vist com li plovien de tots costats. Especialment dels voluntariosos militants de la ciutat que ja no aguantaven més els comentaris d’amics i veïns, sobre com es pot aguantar formar part d’un equip municipal que, sense tenir-ne prou amb convertir Ciutat Vella en
Lloret de Mar, ara pensaven transformar tota la ciutat en un
mega-Benidorm.
Mentrestant
l’aparatxic disfressat de pagès, des del balcó municipal, l’entoma amb la cintura que el caracteritza: Sense que se li noti el moviment de cames. Com qui li cau una gota al cap.
Ai, ara plou tu! Deu dir davant d’algun periodista dels
burru-mèdia.
Mentre la maquinària del PRI català continua posant greix als coixinets, els infantils de la política van creixent. Ningú sap però quina forma tindran quan siguin grans. Poden ser així, així o així. Jo encara tinc encara els meus dubtes per quin model quedar-me dels tres. Segurament una mica de cadascun. El què tinc clar que amb el postissam que hi ha ara a la primera divisió de la política, prefereixo els que juguen habitualment partits de costellada.