Tant de rotllo amb les eleccions i resulta que tornem a ser on èrem. Sí, ja sé que en Montill ha baixat, que en + ha pujat, que el tàndem ha reculat/resistit, en Saura ha triomfat una miqueta i que en Boadell ha entrat. Petits i avorrits ajustaments. Després ens estranya que la gent no voti.
Jo no voto des que no es presenta el POUM i de fet, la nit electoral em fa basques. Avui ho sentit amb el Basses perquè m’ha plantat una xicota de Xirivella que es veu que ha perdut el metro. I com no tenia res millor a fer…
A l’avorrit món dels periodistes tothom fent càbales avorrides sobre que si pacte "nacional", si tripartit, si "sòciovergència"… Una abstenció de nassos, això és el que compta, què caratxos, però en el fons ja va bé a tothom!
Com sóc d’esquerres de debó (però de debó, no com el tou d’en Saura), prefereixo un govern d’esquerres. Però de fet, com en els temes importants acabarà fent polítiques de dretes igualment, tampoc m’hi entussiasmo gaire. El Front Popular, allò era un tripartit!!
Pel que fa a l’Artur Salvapàtries i el renegat Duran ja els està bé haver anat de xulos i tenir sols 48 diputats i un notari que els en fa perdre 14: ara que vagin a Madrid a reclamar. En Zapater va complir: va carregar-se en Maragall, va enfonsar el tripartit i ha aconseguit que el PSC perdi les eleccions. Ara bé, si els convergents no han fet prou bé la seva part, amb tant DVD i tanta prepotència, el Zapater no pot fer-hi res. O sí….i obligarà en Montill a que no es repeteixi el tripartit…uaahhhhhh!!! Mentre dicto això al meu secretari (avui en Miquel Carxot) badallo enormement.
L’únic que em desensopeix són els Ciutadans aquets.Aniran al parlament en boles? Diuen que són antinacionalistes catalans però també antinacionalistes espanyols. Vaja com jo. Ara bé, com és que els qui els han votat sí que ho són de nacionalistes espanyols? Potser no s’expressen bé. Déu ser això del bilingüisme. (També m’ha fet gràcia la satisfacció que deú tenir el duet Maragall-Garrigosa hores d’ara!!)
Bé, tot això és molt avorrit i m’en vaig a clapar. Desperteu-me per quan hi hagi eleccions catalanes-catalanes. És a dir, quan ja no siguem una colònia. No seran molt més divertides però al menys canviarà alguna cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si el descontent de l’abstenció s’havera canalitzat cap una força potencialment més independentista el resulta havera estat un altre.