Dr.Cat, l'esgarrapador

Fa un parell d’anys, en aquest mateix bloc vaig prometre que faria una foguera de st. Joan, a la confluència dels carrers Llacuna, Pere IV i Almogàvers, just davant casa meva, al Poble Nou de Barcelona. I vaig dir que la faria tot i la negativa del burròcrata municipal de torn a concedir-ne el permís. Recordo que un dels estúpids arguments manejats per aquell subjecte era que calia disposar un cotxe de bombers a cada foguera(!). I que, és clar, això suposava un dispendi inassumible. El que no va dir és que la caserna de bombers es troba exactament tres carrers més enllà, al carrer Castella… Ai la burrocràcia barcelonina!

Vaig decidir que, com que no podia fer una foguera com cal  sense perill d’anar a la trena, faria una microfoguera, i aquest any, ara sí, després d’haver superat una greu recaiguda, a can Cat, a Bangkok, em trobava en condicions de fer-la.  I volia fer-la com a part de la teràpia. Pot ser que en Rot trigui a fer les coses, però si dic que faig una cosa, tard o d’hora l’acabaré fent. 

Però vaja, la cosa foguera va anar així:

Mentre preparava els souvlakis pel sopar, controlava que les ampolles de xampany estiguessin gairebé a punt de congelació i guarnia la terrassa amb garlandes i banderes, vaig començar a costruir una minifoguera.

L’operació és molt simple. Consisteix a disposar tot d’escuradents plans al voltant d’un pal llarg, dels que s’utilitzen per a coure pinxos a la brasa. Si cal, podem enganxar-los amb cola o lligar-los amb fil de cosir. Muntem aquesta maqueta de foguera a sobre una base feta de cartró, i… voilà! Temps total: 5 minuts (anant amb calma)

Al capdamunt del pal, hi col·loquem un suro de xampany i el guarnim de la manera que considerem adequada, com els clàssics ninots de les fogureres, només que en versió reduïda.

Un cop tenim feta la foguera lil·liputenca només cal calar-hi foc i apa, a saltar per sobre! Com que les dimensions són ínfimes, fins i tot un iaio reumàtic s’hi veuria en cor.

És un dels aventatges, la participació oberta a totes les edats, però no l’única: la minifoguera es fa en un moment, s’improvitza, és portàtil i se’n pot fer més d’una. De fet, cada participant, podria dur la seva propia microfoguera, feta amb els materials i les dimensions que cadascú consideri oportú, i potser fer un concurs i tot, organitzar apostes sobre quina triga més a cremar, etc.

Vam acabar improvitzant una segona foguera que vam farcir de petards per a fer-la més “explosiva”. I va ser tot un èxit.

Potser l’Ajuntament de Barcelona acaba prohibint una foguera “portàtil”, de dimensions reduïdes, ridícules. Són capaços d’això i més encara. Les d’enguany, les dues primeres, eren petites, ja que es tractava d’una prova, pero l’any que vé creixeran… bien sûr!

Ja sabeu, amigues i amics: la microfoguera, minifoguera o nanofoguera (o no tan micro, mini o nano) és el futur. Omplim Barcelona de microfogueres el proper st. Joan! Que es fiquin la seva Barcelona asèptica i nordeuropea allà on els càpiga. Però, sobretot,  que se la posin ben encesa.

Rot Stewart, per a tots vostès des del Poble nou de Barcelona