US TRANSCRIBIM L’ APUNT DEL BLOC DE ROGER DE MIRA, A BARLOVENT, PER QUE DONA UNS ARGUMENTS CONTUNDENTS I QUE MOLTA GENT JA HAVIA APUNTAT AL SEU MOMENT, COM EL MATEIX MIRA JA DIU, DE COM, PER CAUSES QUE SIGUI I SEGURAMENT GUIATS PER TOTA LA BONA FE DEL MON, EL GOVERN DE LA GENERALITAT NO HA SAPIGUT GUIAR, NI CAPITALITZAR EL GRAN TRIONF POPULAR D’ AVUI FA UN MES.
DIU ROGER MIRA:
A ningú escapa que per a que una Declaració d’Independència tinga possibilitats de tirar endavant fan falta sobretot i primer que res, dues coses molt concretes: a) tindre un control real i efectiu del territori, i b) l’arribada de reconeixements del no estat proclamat des de l’estranger. Clar, que açò darrer no es produeix si no es dóna la condició primera; la qual a hores d’ara està a anys llum de ser efectiva. I per què no és efectiva? Doncs d’una banda, perquè amb la claudicació dels Mossos l’Estat s’assegura de manera efectiva i també estètica el control de les forces de seguretat del territori. El Major Trapero ha estat destituït i re-emplaçat pel Major Ferran López, que ja s’ha reunit amb el Ministre Zoido; les comissaries de Mossos han obeIt immediatament l’ordre de retirar el retrat de Puigdemont; i el propi Trapero ha escrit una missiva a tots els Mossos del país demanant obediència al nou comandament. L’altre eix visible de portes endins i també de portes cap a l’exterior, és el control per part de l’Estat de l’aparell jurídic, administratiu i, sobretot, mediàtic. La gent, qui sap si cansada ja, qui sap si atemorida, tampoc ha eixit al carrer massivament les hores prèvies o posteriors a la DUI; la qual cosa tal vegada ha impedit acumular un altre bloc d’imatges potents amb les que arribar a la comunitat internacional en unes hores determinants per a que la cosa quallara. Com diu Juliana, i com pensa tantíssima gent, Puigdemont estava convençut d’anunciar la convocatòria d’eleccions al Parlament. Era l’aposta més raonable. Era la clau per agafar oxígen i renovar energies. Però les pressions, les coaccions i els insults gravíssims de la CUP i d’alguns membres d’ERC entre els que cal destacar el senyor Rufián i el seu tweet aquell de “Por 155 monedas” acusant-lo de traidor o venut qui sap si a l’Estat, a Rajoy o a les èlits econòmiques, feren el President recular i acabar a l’hemicicle votant i proclamant una DUI amb un recolzament democràtic extremadament feble que dexa als peus dels cavalls a centenars de càrrecs públics que s’enfronten a partir d’ara a judicis de dubtoses garanties, a anys de presó, a inhabilitacions eternes, i sobretot a un patiment terrible per a ells i per a les seves families. Perquè una cosa és el desig, la il·lusió, i fins i tot el pensament màgic; i altra la contundència dels fets, de les xifres i de la realitat