EL POETA MARGARIT NO EM TRANSMET TOTA LA SINCERITAT QUE EM CAL.

Em sap greu, però no em transmet tota la sinceritat que em cal per entrar dins l’entrellat de la seva poesia.

El trobo emfàtic i a estones prepotent, per mí, la comunicació poètica requereix un punt d’ humilitat i no pas de prepotència.

Això d’ escriure amb un altra llengua que no és la teva materna sempre és complicat o si més no, complicat ho és escriure poesia, dic poesia, amb dues llengues, sobre tot si dius i explicites que una té l’ha donada una dictadura política……molt complicat……si te l’ hagués donat la teva mare o el teu pare….o un professor de matemàtiques……vés a saber…Ara bé, potser és que no sap transmetre l’ emocionalitat que li dona aquesta llengua, però el cert és que, pel que jo li he sentit dir aquets dies o llegit abans d’ aquest premi Cervantes, no li he sentit pas dir res d’ aquest aspecte emocional.

Potser tampòc, en Margarit, s’ ha plantejat mai si Cervantes és el pseudònim de l’ escriptor valencià Sirvent o si el Quixot, com diu el pròleg de la seva primera edició, ve d’ una traducció d’ un altra llengua.

La vida familiar d’ en Joan Margarit és plena de terrabastalls emocionals, i només perxò cal tenir-li un respecte i com a poeta i prossista també li tinc i cal que tothom li tingui. Us recomano aquesta entrevista de fa 1 any a Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-margarit-la-falta-de-sentit-comu-es-perillosissima/

 

Text: Miquèl M. Matas

 

 

PS: Potser és allò de què m’heu d’ explicar a mí, si m’ ha passat el que m’ ha passat, i a més a més tinc 80 anys i puc dir el que em passi per la barretina.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *