Covid-19: 2020

El Partit Popular va teixint des d’ abans del  2005 la  seva xarxa per desmontar la super-autonomia que té Catalunya.

L’ independentisme en general va creure que la Sentència contra l’ Estatut del 2006, feta pública el 2010, era la seva gran oportunitat per desbancar l’ autonomisme, ho va creure tant i ho va fer creure tant que l’ Artur Mas s’ hi va afegir aportant-hi tot el capital polític i social de Convergència i Unió.

L’ autonomisme més radical, el de que l’ Estat a Catalunya sigui la Generalitat, va tenir el seu exit i encara exerceix la seva eficàcia, ben entrat l’ any 2018.

Les estràtègies i les tàctiques del Partit Popular dels darrers 15-20 anys, després de la primera legislatura de l’ Aznar, han estat de desgast de l’Autonomia i d’ anar cabrejant la societat catalanista burxant el moll de l’ òs dels seus sentiments més profunds. Desmereixent-los, ignorant-los, ferint-los ,……..i mil putades, més.                                                                            L’Aznar, en Raxòi i tota la patuleia de filo-franquistes* que més o menys els entornaven, han contribuit moltíssim a ”fer independentistes”, ara bé, no sembla pas que això els hi anés malament vist l’ ús que després, és a dir, ara, n’ han fet d’ aquest fenòmen social.                                                     Partint de la base de que ells, els filo-franquistes, estan convençuts que sempre han guanyat totes les guerres d’ aquesta mena, fins ara, sembla que allò de que “cuanto peor, mejor”  que s’ aplicaven els independentistes ells també s’ ho han aplicat i ho han fet servir, sigui per una estratègia premeditada o sigui per l’ oportunisme més banal, malgrat formés part d’ una ideia preconcebuda de l’ objectiu que volien assolir, que no era i no és altre que el de desmontar l’ Autonomia del Principat de Catalunya.

*Entenem per filo-franquistes aquells grups polítics que pretenen aconseguir els objectius polítcs i socials del franquisme en general**, per mitjans democràtics i dintre del sistema democràtic i dins l’ Estat de Dret, malgrat en algunes ocassions les seves accions estiguin al límit o, fins i tot, transgredeixin els límits legals i hagin de ser corretgits pels tribunals estatals, i  de vegades, els tribunals internacionals. 

** De vegades la composició ideològica d’ aquestes formacions contenen projectes polítics pròpis del Conde-Duque de Olivares, Azaña, o altres eminents  governants espanyols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!