   |
  |
L'embotit de sempre amb un toc 'chic'
|
|
AnnaPortell |
divendres, 3 de juliol de 2009 | 14:09h
 "La diferencia entre la política y el matrimonio es que en política has de acostarte con cualquiera". Grouxo Marx (tant encertat com sempre...)
AnnaPortell |
divendres, 3 de juliol de 2009 | 10:40h
 Avui m'agradaría dir-hi la meva, en un tema que fa molt de temps en volia fer referència i, que no sé ni per què, se m'havia passat per alt. Si no recordo malament, un dia, parlo de bastant temps, ho vaig deixar anar en algun comentari que, ni que em matin, puc recordar on el vaig encastar. No en tinc ni la més mínima idea.
AnnaPortell |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 21:33h
 M'estic pelant de fred. Tinc, fins i tot, la pell de gallina.
AnnaPortell |
dijous, 2 de juliol de 2009 | 09:29h
 PATATES FARCIDES! Iaia Mortadel.la Patates (unes 3 per persona) 1 Ceba 6 Tomàquets vermells 4 Grans d’all Pebre vermell dolç 1 Fulla de llorer Oli d’oliva Farina de blat Sal
Pelar totes les patates. Un cop les tinguem netes, foradar-les amb aquell estri (que sé com es diu) vigilant la fondària. Amb això vull dir, que haurem de vigilar de deixar prou gruix de patata per sota. Sempre col.locarem les patates i les foradarem per la part llarga, eh?. L’estri, la mitja rodona que fa, haurà de ser d’un diàmetre adequat per què ens hi càpiga en comoditat el farcit. Agafarem la botifarra tal qual, sense treure-li el budell i l’anirem tallant en cru de la mida de l’allargada del forat, procurant, això si, que no ens sobresortís. Més aviat, millor que ens quedem una miqueta curts. Posarem el troç que ens hi càpiga dins de cada patata. Tot bé fins aquí?... Doncs vinga que seguim.
AnnaPortell |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 23:14h
 Avui, us dono la meva paraula, he pensat: quina llàstima que tots, absolutament tots els que estem aquí, en aquesta santa Terra, algun dia o altre, més tard o més d'hora, ens tinguem de morir... Però he continuat inssistint: ni Sissís, ni històries! Que en un tres i no res, els records se’n van a la porra! fins que em dec haver adormit.
AnnaPortell |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 10:02h
En aquests dos anys, pràcticament i mig, mira que no he arribat a passejar-me per blocs ni res, però de política, en comptades ocasions (per blocs que hi hagin. Que mira que no en són pocs). Ja em coneixeu, tiro per una altra banda i tot i que llegeixo de tot, la política m’avorreix. També us he de dir que no soc ni he estat mai del parer d'expressar en un mitjà públic, en cap (que la gent pensi el que vulgui) ni les meves tendències polítiques, ni les religioses (por la cuenta que me trae). Senyors i senyores, és perillosíssim. És com tenir una bomba entre les mans i començar-hi a jugar (per democràcia que hi hagi).
AnnaPortell |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 08:00h
 No sé si sóc jo la que atrau a la roba com un imant, però sempre, tant a Barcelona com aquí, veig la roba estesa a la meva mà dreta! Ahir, mentre feia la migdiada, va començar a ploure i l’Alexandra, la pobra, em va entrar la “Sissí” verda i antiga, abarrotada de roba. La vaig arrambar de ma mare fa un grapat d’anys. Recordo que va ser la novetat del segle. N’hi havien de dos colors: de blanques i verdes (com la que tinc jo). De nom “Sissí” . Un nom que per si sol ja feia gràcia i que per mi encara la guarda. L’inventor d’aquest artefacte es deuria inspirar en la minyona de la casa o en la seva estimada dona? No ho sé, però em té intrigada! Avui ho buscaré. Diuen que tot invent és fruit de l’avorriment, la qual cosa em fa pensar, que aquest senyor, mentre la seva dona, minyona o qui sigui, estenien la bugada com podien, ell deuria està contemplant la jugada. La qüestió és que era un bon observador de la vida quotidiana. Un invent d’aquells genials per estendre la roba que després es plegava i ocupava molt poc espai.
AnnaPortell |
dimarts, 30 de juny de 2009 | 13:44h
AnnaPortell |
dimarts, 30 de juny de 2009 | 08:43h
 A la que baixo per les escales, per poc soroll que faci o miri de fer, aquests dos pollastrets comencen a cantar... Però nois, ho sento, per què si ara us enretiro les cortines ja no piuleu, crideu.Mira, veus? ja heu callat. Així m'agrada. A aquestes hores amb un "mec- mec" ja n'hi ha prou sinó em despertareu a l'Alexandra. Breu introducció obligada per què el primer que us volia dir és, que avui, fa un dia!... hi ha un cel tant bonic! Veig que segueixen insistint... però si els trec al jardí, primer, s'hi juguen el físic. Corre algún gat per aquí (el dels veïns) que a la més mínima els hi volcarà la gàbia i segona, encara que sigui increïble, a fora encara fa força fresqueta. Ara, si us voleu pelar de fred? a la propera que us torni a sentir provarem de temptar la sort. A veure si ara callen. M'aixecaré per fer-me un altre cafè. Vaig a la cuina, a un pas d'aquí i, torno. Un momentet i és que aquestes bestioles avui em distreuen!
AnnaPortell |
dilluns, 29 de juny de 2009 | 23:54h
 I en el fons de preocupar... I quan em refereixo a poc treballats, de fet, tampoc és que ho estiguin, exceptuant-ne algun, clar. Sempre vigilo, tant en la presentació (l’estètica) com dels vídeos que hi penjo (musicals, de personatges, petits curts de cinema) imatges...
AnnaPortell |
dilluns, 29 de juny de 2009 | 08:05h
 Era el que vaig veure a la botiga quan els vaig anar a mirar. Al veure'ls junts vaig ser incapaç d'endur-me'n només un.
AnnaPortell |
diumenge, 28 de juny de 2009 | 22:59h
 D'especials... |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAVUI RECOMANO LLEGIR
MORTADEL·LA AMB OLIVES
MORTADEL·LA AMB PEBRE VERMELL
MORTADEL·LA DE PEROL
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
