BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El matrimoni per a tota la vida ja no es porta. Adaptem-lo, doncs, a aquesta realitat. Gabriele Pauli, diputada
de l’ala més conservadora de la dreta alemanya, ha llençat una idea innovadora:
el matrimoni amb data determinada i prorrogable. El contracte matrimonial només
ha de tenir una duració de 7 anys. 7 anys prorrogables. Si es vol, clar.
Cada set anys tocarà tornar al jutjat si desitgem renovar el compromís.
L’objectiu? Estalviar-se els costos del divorci. Costos econòmics, però
també costos emocionals. Ens estalviarem molts divorcis perquè si la cosa no
acaba de rutllar, es pot fer un esforç per esgotar el període i en acabat,
passi-ho bé i tant amics com abans. El
matrimoni deixarà de ser una constricció dolorosa perquè al cap de set anys les
obligacions s’esfumen i no cal donar més explicacions. Bé, aquesta és la idea.
Les dades són les que són encara que no ens agradin. Si la proposta de
Pauli despulla força el matrimoni del seu romanticisme, els fets el despullen
encara més. La setmana passada TV3 ens informava que la meitat de naixements a
França ja ho són de parelles no casades. A Catalunya van representar el 29,5% l’any 2005 (amb un augment del 30% respecte
del 2000). Està clar que la gent desconfia del matrimoni tradicional. Actualment
a Catalunya el nombre de divorcis ha igualat el de matrimonis. A la UE la gran
majoria de divorcis tenen lloc els quatre primers anys de matrimoni. Aquesta és
la realitat poc romàntica del matrimoni actual.
Cal buscar-hi solucions imaginatives. El matrimoni a temps determinat vol
adequar-se a la realitat esmentada. Ens sona estrany, però faríem malament de
descartar la idea sense més ni més.
El fet que provingui d’una política conservadora la fa encara menys
sospitosa de dogmatisme. Gabriele Pauli
és diputada del CSU l’ala bavaresa de la dreta alemanya, la més
conservadora i catòlica. Opta obertament per a la presidència del seu partit
amb propostes innovadores com aquestes.
Algú troba una forma millor de lligar romanticisme amb pragmatisme?
En els pròxims blocs em faré ressò de les reaccions a favor i en contra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En canvi la majòria d’estudiants universiaris vòl un treball estable de funcionariat o guanyar el sufcient amb l’etapa activa amb el seu ofici per a poder tindre una bon retir.