BioSofia

Un riu era tan ample que no tenia pont per travessar-lo. Per això,  a les seves ribes s’hi va instal.lar un barquer. A canvi d’unes miserables monedes, feia passar els viatgers d’una banda a l’altra.

Un dia s’hi va presentar un lletrat amb una gran quantitat de llibres i diccionaris, i va demanar els seus serveis. En pujar, el barquer li va donar la benvinguda i tot seguit va engegar una conversa.

El savi, ben aviat, es va adonar que l’home no sabia massa de lletres ni tenia massa erudició.

– Digueu-me, amic meu, heu anat alguna vegada a l’escola?

– No, li va contestar el barquer, mentre seguia remant.

– Aleshores, amic meu, heu perdut la meitat de la vida.

El barquer es va sentir ferit, però va guardar silenci.

Quan la barca va estar al mig del riu, un ràpid del corrent va bolcar la barca i els dos homes es van trobar dintre l’aigua i prou lluny l’un de l’altre. El barquer va veure al savi que es debatia per no negar-se i aleshores li va llençar un crit:

– Mestre, que heu après a nedar?

– No, va contestar el savi, que continuava picant amb els braços.

– Aleshores, amic meu, heu perdut tota una vida.

 Conte de l’Orient Mitjà

Els que no han pogut tenir estudis avançats reben el menyspreu dels que s’han pogut formar. En aquest conte tenen la revenja! Quantes coses ens cal saber que no s’aprenen en els bancs de l’escola! Quantes habilitats i competències podem desenvolupar i hem de desenvolupar al marge dels estudis reglats! Encara hi ha qui considera de poca vàlua la Formació Professional.

És perillós el concepte de fracàs escolar i cal usar-lo amb cura. El nen que no obté bones qualificacions acadèmiques no s’ha de sentir fracassat; depèn dels adults que aquesta sensació qualli en ell o no. Perquè les aspiracions dels nens i nenes han de sobrepassar els murs de l’escola. En la motxilla de les seves aspiracions hi ha d’incloure, és clar, aquesta formació reglada, però no s’hi ha de cenyir. 



Fracassa qui malgasta el temps, qui no es forma en res, qui és pàbul de la mandra, qui menysté els coneixements que podria adquirir si aprofités les ocasions de la vida; però no fracassa qui, malgrat la poca competència escolar, sap trobar el seu perfil integral d’habilitats i, com sigui, les desenvolupa. 



Carlos i Sergi són els pintors que m’estan revestint el pis aquests dies. Conversem i en un moment donat em comenten que els sap greu no tenir més estudis. Aleshores, els he explicat el conte i han somrigut. Jo m’adono que estan molt contents amb la seva feina! Tanmateix, el seu comentari era un indicador de com pot arribar a ferir el missatge que destil.la l’ambient.

I també els he explicat la història del meu avi. Va haver d’exiliar-se a França el 39. Era perruquer i potser el més anomenat de Girona. Guardo fotos del magnífic rètol que penjava del balcó de la perruqueria situada a la plaça del Vi, la de l’ajuntament: Perruqueria Dalmau. També era músic i col.laborador del departament de Cultura. Per tant, va passar a França amb la intel.lectualitat gironina i catalana. I em deia:

– Narcís, tu no saps com em va anar de bé de tenir un ofici manual! Tota aquella gent de lletres que m’acompanyava cap a França estaven neguitosos pel seu futur. Es preguntaven què farien en un país estrany per guanyar-se la vida. Em deien: Quina sort tens, Josep Ma,  de saber un ofici per sobreviure!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!