Arran de les primeres respostes a l’apunt d’aquest matí i de l’opinió expressada per en Vicent Partal al Mail Obert, observo una cosa que em preocupa profundament. L’article de Vicent Partal diu al darrer paràgraf: “recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m’han clavat un punyal en l’esquena els meus, els de més amunt de l’Ebre. Meus?” I acabava preguntant: “I ara què president Montilla?”, però també “I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?” Respecte dels comentaris a l’apunt, l’Òscar Alegret em diu: “Tot aquest drama de la recepció de TV-3 al País Valencià va començar, si no m’erro, per una decisió d’en Montilla, i aquest home i tots els seus adlàters manen a la Generalitat de Catalunya ben tranquils gràcies al partit en què milito i amb què simpatitzes, per la qual cosa, des del meu punt de vista, ERC, si no fa intents seriosos per capgirar-la, en serà coresponsable.” I en Manel Bargalló: “ja vaig dir el mateix el 23 de Març amb Per mi ERC ha creuat la Línia Vermella amb el tancament de TV3 al País Valencià i després de 9 mesos els nostres súper espavilats i eficients dirigents d’ERC han estat incapaços de impedir-ho. Si amb això no son capaços de fer res, com collons poden pretendre liderar l’alliberament nacional?”
Accepto totes les crítiques que calgui, i si ha de servir de res m’apunto a demanar explicacions a Puigcercós i a Tresserras, però observo una cosa que em preocupa. Quan l’espanyolisme fa una jugada com la del tancament de la Carrasqueta dediquem més esforços a fer retrets a ERC per la complicitat en el govern amb el PSC que no pas al mateix PSC o, encara, al PP. Mal senyal. Demanem als partits que deixin les discussions partidistes i que actuïn en clau de país, però caiem en el mateix parany. Si l’espanyolisme s’adona que només cal llançar-nos una provocació com aquesta perquè comencin els retrets i les divisions, ho tindrem malament. Molt malament. I sembla que l’estratègia va per aquí, sembla que l’aposta pel socialisme pseudokamikaze és decidida.
Avui, El Periódico, que continua donant suport a aquesta batalla, publica un article d’Àlex Masllorens en què ve a dir allò que el nacionalisme català, el de la crosta, es guareix viatjant; Masllorens torna a parlar d’”empatx d’elements identitaris” i deixa anar “que únicament un 17% de la població se sent només catalana i que els que es consideren més catalans que espanyols no superen el 24%. Agradi o no agradi als opinadors habituals, aquesta és, avui, la realitat”. Ignoro en quins estudis es basa Masllorens per pontificar d’aquesta manera tan categòrica sobre la realitat. En tot cas, el Baròmetre d’Opinió Política d’octubre de 2007 dóna uns altres percentatges. La realitat de Masllorens diu que entre aquestes dues dades sumen el 41% de persones que se senten només catalanes o més catalanes que no pas espanyoles, cosa gens menyspreable. El murri d’en Masllorens no diu, però, quin és el percentatge dels qui se senten només espanyols o més espanyols que no pas catalans. Segons el CEO, la realitat és aquesta altra :
[1] Només espanyol/a 3,9
[2] Més espanyol/a que català/a 4,5
[3] Tan espanyol/a com català/a 39,5
[4] Més català/a que espanyol/a 29,5
[5] Només català/a 18,8
Observeu, doncs, que entre el grup 4 i el grup 5 no sumen el 41% de Masllorens sinó el 48,3%, un percentatge superior al d’aquells que se senten tan catalans com espanyols i que entenc que és on Masllorens es vol col·locar tot presentant-se com a no-nacionalista. I el pitjor de tot és que és ell qui recorre a aquestes dades, no pas jo ni l’independentisme en general. A mi tant me fa com se senti la gent, cadascú és lliure de sentir-se com li plagui. El debat de la sobirania no és un debat de sentiments. Els sentiments l’articulen, però la qüestió decisiva és l’economia. Però això a Masllorens tant li fa. Ell assumeix el discurs de PP i Ciutadans. Per què? Doncs perquè hi ha un sector del PSC disposat a anar fins al final en l’estratègia pseudokamikaze, i aquesta estratègia passa per reforçar el nacionalisme espanyol per ajudar Zapatero encara que l’escàs catalanisme que queda al PSC se’n continuï ressentint. Això passa, si convé, per sacrificar la legislatura catalana i fins i tot per renunciar a un govern d’esquerres. En aquest punt sí que és interessant saber quina és aquella línia vermella de què parla Manel Bargalló (i que per ell ja s’ha sobrepassat). Fins a quin punt ERC ha d’aguantar l’embestida dels pseudokamikazes? No seria convenient un primer advertiment públic al PSC sobre les amenaces a l’estabilitat del govern català?
Coincideixo en la conveniència que molts expressen d’aïllar el PSC i deixar-lo al costat dels altres partits unionistes. De fet, en això estem. Recordem que el PSC tenia 52 escons abans de 2003, que en va perdre deu el 2003 i n’ha perdut cinc més el 2006. Ara bé, com es debilita més el PSC? Mantenint-li el pols al poder o abandonant el govern? Tenim present que molts dels qui ara aposten per fer fora el PSC de la presidència de la Generalitat no descarten la sociovergència?
PS: A les 17.50 d’aquesta tarda, el bloc "Correccions i rectificacions" de la redacció de Vilaweb adverteix d’una rectificació al Mail Obert d’avui. En deixo constància.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic i admirat Xavier Mir, sóc votant d’ERC i hem d’admetre que la complicitat amb el PSC és insostenible. Aquest partit és un aferrissat unionista contrari al dret a decidir dels catalans. La contradicció ja no dóna més de si. Hem intentat moure el PSC cap al sobiranisme, però no és ni tan sols federalista. Això ja no té cap sentit i ens acabarà petant a la cara.
Critiquem ERC perquè és ella qui ens ha encolomat el PSC, Xavier. Tan senzill com això.
Com diu en Jimenez Losantos (per una vegada hi estic d’acord) els socialistes són mala gent però tontos, són molt llestos, tenen molta experiència en el domini del poder el màrqueting i l’extorsió a periodistes (i el GAL).Una cosa us heu fixat que qui crítica la "crosta" són dos polítics amb cognoms catalans (Masllorens&Ferran), la xusma sociata no improvisa, ho té tot perfectament controlat.
Això són maniobres vers les properes generals, i vers la nova llei de la Corpo, són maniobres de provocació i desestabilització vers el nacionalisme català, penso que el meu partit (ERC) no ha de perdre els nervis (ni nosaltres) ja vindran les eleccions, i el propres congrés de l’estiu, després ja passarem comptes.
Portem 300 anys ocupats no vindrà d’uns mesets, penseu que CiU no piula, alguna cosa rara s’està movent, Partal té tota la raó, però cal esperar un xic més.
L’aposta estratègica d’ERC, ha estat un fracàs, això ho veu qualsevol, la base social del PSC l’hi importa una merda el país, això només ens desgasta a nosaltres, i la guerra CiU-esquerra continua igual, la veritat és que tot està força complicat, i hauria d’escriure molt.
És indignant avui el que ha fet l’executiva d’ERC depurant els critics i els independents de les llistes. Només accepten llepes amb Carod i Puigcercós, i això en un partit assembleari, saltant-se descaradament els acords de la conferència nacional. Ho trobo una alcaldada. I si és així jo plego.
Benvolgut Xavier
En Vicent Partal, que s’ho coneix molt millor que jo, i també que tu, també diu al començament del seu magnífic i contundent article d’avui a Vilaweb:
"Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s’hi va plantar."
No es tracta de fer propaganda de res sinò de comparar i d’analitzar realment si la política ben feta serveix per a alguna cosa o no. I per a no tractar tots els politics igual, perquè no són iguals ni fan les mateixes coses en situacions semblants.
Es cert, en Jordi Pujol s’hi va plantar, a totes, pel tema TV-3 al Pais Valencià dues vegades, com molt bé recorda en Vicent. Com s’hi va plantar? Amb les seves possibilitats del moment. Però de debó. No de "boquilla". No va fer "declaracions" per a la posteritats. Va fer conversacions directes, serioses, i articulà futures decisions del govern català, i de CiU, si es produia el més mínim tancament de repetidors d’Accio Cultural del PV.
I no es van produir. Ni per part del Psoe (el ministre del Gal, no el vicepresident..) ni per part del Zaplana president de la Generalitt valenciana.
Però es va plantar. Amb tots els ets i els uts. I quan un es planta, cal veure les cartes,,,,,,,,,,,,o començar una altra partida.
Per què no es planta ERC? Per la menjadora. No li veig cap altra causa.
Que collons va pintar en Puigcercos amb en Montilla, cridat per l’Eliseu per a que en fes testimoni de que es compliria, si a l’hora de la veritat segueix estant a les ordres de Montilla, ara?
A que juga ERC? a tenir càrrecs.
I els Països Catalans? I l’espai catalana de comunicació? I la cultura catalana? I la funció didàctica de la televisió catalana per a l’aprenentatge del català?
A que juga ERC?
Molts hem dit la "nostra" resposta. I molts militants d’ERC, com en Manel, com en Barrera, com en Carretero, com la Ruth Carandell, com els 800 integrats a Reagrupament, com els dels corrents interns, com en Jaume Renyer, com…. també han dit la seva, totalment contrària a la continuitat d’aquest messellisme al tripartit-2, greu equivocació de l’executiva d’ERC.
En Pujol es va plantar. I TV3 es va seguir rebent amb tota normalitat al Pais Valencià. Amb governs socialistes (lermistes), peperos (zaplaneros) molt radicals en termes d’anticatalanisme militant.
Pero ara, amb el tripartit (90% Psoe-Psc, 7% ERC i 3% ICV en les decisions) Montilla, a la primera, amagada.
Tant facil que es dir-li, ara, tot i que calida haver-li dit des del mes d’abril, a Montilla: si es tanca un repetidor, adeu siau. El compromis va ser de Montilla (ara el té a la mà en Clos), i el notari tastaolletes va ser lo Puigcercos. I s’ha incomplert. Al 100%-
Que fa l’executiva d’ERC? res. amagar-se, amagar-se i resar per a veure si guanyen a les generals els del PP (Deu no els escoltarà) i pot durar el tripartit i la menjadora.
Res. Un altre, i molt greu, fiasco.
Contra TV3, contra el català, contra els Països Catalans, contra el pais Valencià, contra els catalans, contra els valencians.
Que més ha de pasar?
Quosusque tandem abuteris, Catilina, patientia nostra?
Ja han traspassat la línia de no-retorn.
Gràcies per recollir la correcció del Mail Obert, que és significativa en dos bons sentits.
Per altra banda, estic d’acord en el que assenyales sobre tàctiques de generació de reaccions d’enfrontaments entre partits. I diria que és part d’una estratègia espanyolista prou evidenciada, i a ultrança.
Manera de fer a la que diria alguns partits polítics també han caigut, aplicant aquest model dels espanyolistes en l’espai de la relació ciutadans-partits, i ho dic així perquè la trobo impresentable i perquè el trobo impracticable al llarg de gaire temps.
El que passa en el terreny de la militància o recolzament a un o altre partit diria que és: tres quarts del mateix que aquesta estratègia, barrejada amb una part d’intenció de provocar el que en diem "desafecció ciutadana" o "manca de confiança del ciutadà cap a els polítics", o coses d’aquest tipus a les que anomeno a vegades: càpsules per a fer als ciutadans demòcrates el que ja no sabem a qui fer per a continuar manant a qualssevol preu.
Aquí clarament haig de dir que no hi entra ERC. I si algú em diu que ho afirmo perquè són amiga d’ERC, li diré que s’ho miri al revés, sóc amiga d’ERC per coses com aquesta. Que des d’ERC no fomenten una societat de ciutadans estúpids, porucs, i callats, em sembla que no és discutible. En l’actualitat aquesta constatació la considero un èxit informacional, polític, i d’esperança per a una democràcia seriosa.
Aquí, en resposta als qui fan retrets a ERC sobre la baba del poder o dels seients (no sé, de debò, on situar aquestes crítiques) diria que no es pot obviar el paper que han fet des d’aquest partit per a no capsular-nos, o millor "para no capsularnos todos, todos!". I que això, en la conjuntura actual, és -a parer meu- marca d’honestedat.
El que he llegit sobre retrets a ERC per no aturar el tancament de repetidor pel govern valencià tampoc sé on situar-ho. S’assemblen molt a d’altres que entenc en una reclamació de ser "supersnoseelquè", sense cap consideració a la realitat política, o a com funcionen les forces i poders, o al mínims jocs i tripijocs mediàtics que fins ara dominaven, amb pretensió de negar la consciència política més bàsica.
Diria que els titulars poden abonar aquests tipus de retrets, però si estem al cas de notícies que fem en petit, la estratègia d’ERC no ha estat un fracàs com algú comenta. Jo aleshores la vaig trobar valenta i responsable. Ara penso el mateix, i espero que no triomfi cap de les exageracions, titulars i tafaneries, desraonades.
També em preocupa la facilitat amb que s’òbvia la sociovergència (sembla que) pactada i no respectada per Montilla de l’anterior elecció, i la futura, possiblement negociada en relació a les eleccions centrals.
I penso que el moviment i les reclamacions independentistes ara no les atura ni el PP-PSOE a Espanya. Però em sembla molt plausible que la passada possible sociovergencia sí que hagués diluït i espatllat molta de la feina feta.
Sobre les xifres o els números de l’article que assenyales no em preocupen més que pel poder de convenciment que pugui tenir el qui així les presenti. Em semblaria més interessant saber sobre els números que estan fent respecte a les previsions en les eleccions centrals. Aquests afecten de cop a coses que ens aniria bé preveure.
No em volia estendre, i pot ser sigui embolicat. No sabria com dir-ho ara més curt.
Sense estat propi ho perderem tot! Enfoquem bé la lluita: Trencar amb el maltractador!
Els del PP et venen amb el ganivet de cara i els Socialistes te’l claven per l’esquena. Espanya ens vol fotre i amb ERC ho fa de pressa i amb Ciu ho fa a poc a poc, però sense estat propi molt aviat serem morts! Us en recordeu del tema del Cinema en Català? Per què no es va plantar Pujol aleshores? No és important que el cinema sigui en català pels nostres fills i per la gent que s’han d’integrar a Catalunya? Per què no es va plantar Pujol i Ciu per l’etiquetatge en català en tot i en els medicaments? Per què no es va plantar Pujol per portar la immersió lingüística fins les darreres conseqüències quan més es podia i més convenia?
Un 10 per en Barrera: Espanya no ens interessa! I els polítics que ens hi volen encaixar per activa o per passiva tampoc!
La millor aposta és: "Són uns inútils, anar a Madrid amb aquesta gent no serveix de res!" Ni balances, ni concert, ni respecte per la TV en Català, ni seleccions, ni trens, ni aeroport … Em podeu respondre que hi foten Ciu i Esquerra a Madrid … són una colla d’inútils!
Per tant la resposta és promoure l’abstenció que d’entrada ja serà guanyadora! Ni vot en blanc ni vot nul, estadísticament minoritaris, perdríem potència.
La millor opció és l’abstenció!
A banda, tingueu ben clar que sense estat propi som morts! perdrem dignitat, llengua i drets! Per tant la tasca d’ara és trencar amb Espanya, trencar els ous per poder fer la truita! Aquest és l’esforç eficaç, la resta és morir a pessics!
I com podem fer-ho? no anant sols sinó com un exèrcit organitzat. No n’hi ha prou de lluitar, s’ha de lluitar bé! No tots podem ser Generals, hi ha d’haver soldats. Hem d’admetre que hem de ser dirigits, ben dirigits i coordinats. Catalunya Acció té la capacitat i vocació -i no pas jo- d’esdevenir amb els millors de vosaltres l’Estat Major de l’Alliberament Nacional Català.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
No és perquè si. El que no acaba de dir en Partal però a mi em sembla evident és que el govern català prefereix que es desmonti la trama civil montada per Acció Cultural i negociar ” un apaño amb el PP”. Jo em pregunto perquè. Els hi fa tanta por als uns com als altres la trama civil. Si us hi fixeu tota la cerimònia del tancament el PP l’està fent molt bé. A poc a poc, d’una manera sibilina, com Goebels, desgastant aquí i desgastant allà, creant confusió. O no eren molts els que es pensàven que ja no tancarien. Anàven passant els dies i la tots plegats pensàvem potser si que en Rambla és tant simpàtic com diu en Tresseras. Però no, ells fan la seva feina a la perfecció. Van tancar a l’últim moment, de nit, a l’hora més imprevista, perquè ningú ho pogues impedir. No podem badar més.
Avui en Partal explica l’error de la negociació. Jo ahir vaig veure el conseller a la nit i al dia. I vaig sentir vergonya. Semblava que estessim parlant a casa d’un advocat. I la Tarribas li anava posant pla, ben pla… quina solitut més gran.. Ja no us dic res quan va començar a dir que el govern Montilla feia moltes coses que no es veien perquè els periodistes no en parlàven .Que hi havia molta gent que dedicava moltes hores i esforços pel país i que no se li reconexia. Perplexitat total. Ens tanquen la Carrasqueta i encara lloem a en Montilla i volem que la gent ens agraeixi l’esforç que fem… Estrany, ben estrany…. De totes maneres hem de tirar endavant, lluitar contra el PP i trobar formes de resistència que ajudin als nostres companys del sud.
De totes les anàlisis que he llegit, la d’avui dimarts al Mail Obert d’en Partal és la que em sembla més sòlida. Ho sento pels incondicionals de "l’estratègia" d’ERC, però si CiU va ser una pèrdua de temps, que em diguin què està essent ERC.
El País Valencià mai, mai hauria d’haver estat moneda de canvi per l’estabilitat amb el PSC. Jo no sé si és impotència política o mala fe envers els nostres germans del sud. Si no parlem del PP o el PSC és perquè evidentment no cal, és l’unionisme espanyol hostil de sempre i se li en refot el nostre país. Parlem de qui el vol justificar o legitimar, i igual que CiU va ésser castigada després de l’indigne pacte amb Aznar, ara és el torn d’aquesta cupuleta de cretins que hi ha a ERC.
El país està per sobre d’aquests partits autonòmics (que no s’autoanomenin nacionals després del què s’han deixat fer). I NO A L’INREVÉS.
Abstenir-se? Mai !!!
Necessitem, si més no, una majoria absoluta a casa. Mentre no la tinguem, haurem de ser a Madrid per collons. Si no , sí que faran el que els roti.
Pel que fa als pactes, suposo i espero que serà l’última volta que ERC pactarà amb els podrits sociates…
No cal que li doneu més voltes, parlem clar: ERC ha fracassat i punt. Ara ja no valen estratègies, ni esperar al congrés de no sé quan, ni res de res. I prou de criticar a CIU per sistema que aixó fa riure. Ens van dir, cal una alternança al govern , el país està adormit després de tants anys de pujolisme, nosaltres agafarem el toro per les banyes. Tot plegat penós. Son com a mínim uns ineptes i cal dir-ho ben clar i ben fort.