La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Doncs aquests dies que els principals protagonistes han estat en “Joan Saura” i en “Ramon Tremosa”, he recordat un article que va escriure el febrer del 2008 l’economista, sobre la teoria del decreixement i en Joan Saura. I ja farà un any, i la veritat és que sembla escrit d’ahir mateix. (L’article el podeu llegir sencer aquí).
El govern català ha imposat la reducció de velocitat a 80 km/h al
voltant de Barcelona. Avui poca gent creu que aquesta mesura tingui
gaire impacte sobre la contaminació, tal com havia denunciat el RACC, i
per això la conselleria de Medi Ambient ara posa l’èmfasi en la millora
de la sinistralitat. Aquesta mesura, però, ¿és la primera d’altres que
podrien venir?, ¿l’actual govern d’esquerres ha començat a posar en
pràctica el que es coneix com a teoria del decreixement? ICV fa i desfà
al govern amb la complicitat de PSC i d’Esquerra, i sembla que en els
80 km per hora hi ha alguna cosa més que la desconfiança i els recels
tòpics dels més progres en contra dels mitjans de transport privat.
Aquest matí em fixava a la Gran Via els cotxes que entraven a Barcelona, tots amb únic ocupant, un conductor solitari. Serà que els seus ocupants agafen el cotxe perquè són uns incívis disposats a contaminar el màxim possible? L’altre dia m’explicava un amic que la seva companya venia a treballar des d’Arenys amb cotxe. Li vaig preguntar que com és que no feia servir el tren, i la resposta fou, “-Vam fer números, i resultava més econòmic“. La principal raó per la qual els treballadors van a la feina en un cotxe amb un únic ocupant, és que no tenen cap altre alternativa, i d’això les esquerres sucursalistes del nostre país en tenen bona part de responsabilitat.
JOAN BOADA VA DIR FA UNS ANYS QUE “era millor no prendre decisions que
no pas prendre’n de dolentes”. Per a ICV és molt fàcil oposar-se al
Quart Cinturó, però l’esquerra sucursal d’aquest país ha d’admetre que
no ha fet la feina que havia de fer des de 1977: sempre hegemònica a
les Corts generals i als grans ajuntaments catalans, el tren orbital de
passatgers del Vallès serà per molts anys encara una utòpica il·lusió i
no una realitat consolidada, que eviti condemnar al cotxe milers de
treballadors catalans sense alternativa de transport. I avui potser cal
reconèixer que aquest cinturó és imprescindible per garantir la
mobilitat i el creixement econòmic actuals més bàsics del país… si no
és que els ajornaments actuals estiguin inspirats en la teoria del
decreixement. I és també a la llum d’aquesta teoria que s’entén
l’oposició de l’esquerra més dogmàtica al túnel d’Horta: si aquest va
totalment soterrat fins a Cerdanyola i no malmet el parc de Collserola,
quin problema hi ha? O és que l’objectiu final és el de reduir a
qualsevol preu el transport privat a Barcelona?
I en aquest context, és raonable pensar que en Joan Saura fa ecologisme amb aquestes mesures? És evident que no poden tenir cap efecte si no s’aposta primerament, d’una manera decidida, pel transport públic. Tenen algun pla des d’ICV per fer arribar d’una manera ràpida i econòmica els treballadors a la feina? O més aviat serà que tenim alguns integristes de la teoria del decreixement a la Generalitat?
Curiosament, a gener del 2008, el “30 minuts” ens va oferir un bon reportatge d’adoctrinament de la teoria del decreixement, “Consumint el planeta“. D’altres reportatges anaven en la mateixa línia amb una visió catastrofista de la realitat -Alguns títols ja ho diuen tot-: “Amb el menjar no s’hi juga“, “El zenit del petroli“,”Aigua, la justa“, “Aigua, encara més justa“, “Meduses: La revenja del mar“, “L’etanol, el combustible que es planta“, “Cinc idees per salvar el món“. Tot plegat, per reflexionar-hi…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les esquerres d’aquest país són esquerres de nom i de gestos simbòlics, perquè a l’hora de la veritat ben poques esquerres sembla que tenim.
I no ve al cas, però em va fer gràcia l’altra dia els d’ICV fent una roda de premsa queixant-se de que pateixen ‘linxament mediàtic’. Què és facin independentistes i veuran el que és linxament…