la rella

Amb motiu de la Festa Major 2008, Olost fa avui el pregó, acte solemne d’obertura de la festa. L’encarregat de pronunciar-lo serà el conegut meteoròleg de TV3, Francesc Mauri. L’acte, però, tindrà un element destacat com serà l’homenatge al meteoròleg local, Pere Bruch, que des dels anys 80 del segle passat recull les dades del temps del poble, i n’informa a la televisió o la ràdio, i que des de l’any 2000 les fa arribar a la rella, quinzena rere quinzena.
L’any 2004 la rella li va fer una entrevista, on repassava la seva feina i el sentit d’aquesta.
Avui, en un dia segur que important per a ell, la reproduïm a continuació, afegint-nos al reconeixement per la seva tasca, com la de la resta de col·laboradors meteorològics que fan arribar les dades del temps dels seus respectius pobles perquè tothom en tingui coneixement:
Pere Bruch, d’Olost
Josep Muntanyà, de Prats de Lluçanès
Pere Cors, d’Oristà
Lluís Muntanyà, de Perafita
Lluís Corominas, de Sant Bartomeu del Grau
Esteve Subirana, de Lluçà
David Morera, de Sant Feliu Sasserra
Eduard Selva, de Sant Boi de Lluçanès

A tots ells, i als seus parents que a vegades els ajuden, moltes gràcies des de la rella
En Pere Bruch i Maians va nèixer a Can Codinach, a Oristà, el 21 de febrer del 1949, però
des dels dinou anys ha viscut al Mas Lliscàs, a Olost. Encara que es guanya la vida com a pagès, la meterorologia té un paper molt destacat a la seva vida. És soci fundador de l’ACOM, l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, amb seu a Barcelona. És col.laborador, com a observador metereològic, de TV3 desde els anys vuitanta. També col.labora amb les seves observacions amb la rella.

-D’on li ve aquesta afició i com va començar a prendre dades metereològiques?
-Havia tingut molta afició ja des de petit, i si hagués pogut hauria estat meteoròleg. Ara ho tinc com a hobby, però de nen m’agradava tenir termòmetres a les finestres, i en lloc d’anar a jugar amb els meus cosins, preferia anar-me’n a mirar els núvols. A l’estiu, a l’hora de la migdiada, m’escapolia de l’habitació sense que els pares se n’adonessin, i em posava a escoltar les previsions metereològiques que feien a la ràdio: crec recordar que era Ràdio Barcelona. Seriosament, m’hi vaig posar el 1986.

-En què consisteix la feina d’un Home del Temps?
-En prendre les dades cada dia, dos cops: temperatura, humitat, pluja si es que plou, la pressió atmosfèrica… S’ha d’anar apuntant cada dia i a final de mes fer les mitjanes de tot.

-Quins aparells es necessiten per tenir una estació meteorològica avui dia?
-El mínim és tenir un pluviòmetre oficial, un termòmetre de màximes i un de mínimes, un sicròmetre per mesurar l’humitat relativa, un panell per a veure d’on ve el vent, i un baròmetre. Això és el més bàsic, però s’hi poden anar afegint més coses.

-Des de quina època tenim registres meteorològics al Lluçanès?
-Els de Prats són els més antics, si no recordo malament; crec que des de els anys trenta.

-Quin tipus de clima tenim al Lluçanès?
-Continental i mediterrani, depenent d’on ve el vent; però bàsicament és una barreja entre tots dos climes.

-La gent de pagès acostumava a tenir els seus propis mecanismes i senyals per preveure el temps que faria. És fiable això encara, avui dia?
-Sí, però per a un petit indret o territori, i no grans extensions. La gent de vuitanta anys o més saben que, si surt un castell a un indret determinat, hi haurà pluja, i si en surt a un altre no n’hi haurà, o bufarà el vent. I també els animals ho assenyalen: quan hi ha certs camvis de temps estàn més esvalotats. El que passa és que nosaltres ja hem perdut aquesta noció.

-Amb els nous avenços i aparells, creu que la feina dels homes del temps, com vostè, anirà de baixa?
-Anirà camviant, perque cada cop està més informatitzat. Però al meu pensar, aquests instruments tenen el problema que, de vegades, fallen; per això a on tenen estacions automàtiques, també en tenen de manuals, per assegurar-se que allò que diuen les màquines és cert: de vegades pot passar-hi per sobre un cuquet i alterar les dades.

-Creu que se li reconeixen als homes del temps tota aquesta feina laboriosa de cada dia?
-No ho sé, potser no. Som gent que tenim molta afició, si no no ho fariem. I quant més temps portes millor és. És un treball diari, i si falles un dia, malament: és una feina de formiguetes.

-Com va començar a col.laborar amb TV3?
-Va ser als anys vuitanta, no recordo exactament l’any, que tot parlant amb el mossèn del poble- mossèn Ramon, que també hi tenia afició -en digué que tindria de fer alguna cosa amb totes aquestes dades, aprofitar-les. Ell em posà en contacte amb mossèn Manel de Vic, que passava les dades meteorològiques a TV3, i després d’ensenyar-li com ho feia, parlà amb ells. Em sembla recordar que llavors era en Picó, quise n’encarregava. Vaig parlar amb ell al cap d’uns dies, i em digué que només em demanarien dues coses:
serietat i constància. I des de llavors, sempre més m’han trucat per recollir les dades.

-Què farien els meteoròlegs de la televisió, sense gent com vostès?
-No podrien donar la informació detallada de tants pobles, però les previsions del temps si que podrien fer-les, perque els mapes del temps, els fan tots amb aparells.

-Creu que és a causa dels meteoròlegs d’avui dia, com en Picó, que s’hagi posat tant de moda la meteorologia?
-Potser sí, perque en Picó mateix era molt planer explicant-ho: tant que la gent se’n fotia i tot si no l’encertaven. però ara mateix estan desbordats, per la quantitat de fotos i dades que tothom els hi envia cada dia.

-Creu que està canviant el clima?
-Jo no ho sé; hi ha qui diu que sí i qui diu que no. Jo, per les pistes que tinc no veig cap canvi de res, crec que fins que no passin 30 o 40 anys no es veurà res. Per aquests camvis tant bruscos de temps que tenim no, perque ja és normal en un clina mediterrani. El canvi climàtic serà una cosa que anirà a poc a poc i més en general, i es notarà més en els arbres i en la natura que en el clima: que els arbres perdran més tard les fulles, i també en els insectes i animalons. Hi ha molts científics sensacionalistes, i d’altres que no hi creuen gens. Però jo, de la mitjana que he fet aquests anys, no ho he vist pas.

-Quins són els fenòmens més curiosos que hem tingut al Lluçanès?
-Una pedregada i un bofarut a la Gavarresa. La pedregada va ser l’u de juliol del vuitanta-nou, amb pedres de més de 6 cm. de diàmetre; fins i tot vinguèren de TV3 a filmar-ho. El bofarut va ser el trenta d’agost del noranta: va arrencar i trinxar bastants roures, i fèu destroses a les teulades. Són els dos fenòmens més forts que he vist aquí. La nevada del vuitanta-sis no la hi compto, perque va caure a tot arreu…

-Per què sempre hi donem la culpa als homes del temps, quan aquest s’espatlla el cap de setmana?
-Sí, sembla com si fòssim nosaltres qui tinguèssim la culpa! Sembla que avui dia ens ho han de servir tot a la carta, inclós el temps. A mi em passa: vaig al supermercat a comprar, i tots em demanen el temps que farà; la gent s’emprenya si els hi dius que ha de ploure, com si fos jo qui fes que plogués… De tota manera, penso que mal dia serà aquell en què l’home pugui controlar el temps!

Bonaventura Ulloa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!