Quadern de viatge

Remzi Kartal viu des dels anys noranta a Europa. Era diputat a la Gran Assemblea d’Ankara pel partit prokurd del DEP (la marca, en aquell moment, del moviment d’allibertament kurd a Turquia). Però la brutal política del govern turc d’aleshores contra les reivindicacions kurdes va estruncar la via política que intentaven els diputats del DEP per resoldre el conflicte. Leyla Zana era una de les parlamentària, i juntament amb tres companys més va ser enviada durant 10 anys a la presó. Ho va motivar unes paraules dites en kurd al Parlament: “Lluitaré perquè els pobles kurd i turc visquin conjuntament en un marc democràtic”. Per evitar la presó, Kartal va marxar exiliat a Europa.

Però una ordre de detenció dictada per Turquia aleshores contra Kartal continuava vigent, i quan fa unes setmanes aquest antic diputat va viatjar a Madrid, la policia espanyola el va detenir, juntament amb un altre kurd exiliat a Europa. Ara Turquia disposa de 40 dies per presentar els fonaments de la petició d’extredició, i aleshores el Govern espanyol decidirà si fas cas a la petició d’Ankara i envia Kartal i Eyyup Doru a una presó turca.

>> Acte públic de solidaritat aquest dimecres 29 al Casal de Joves de Gràcia (Gran de Gràcia, 190), Barcelona, a les 7 del vespre.
[FOTO: Marxa pels drets civils a Amed, capital del Kurdistan nord]

Remzi Kartal és actualment president de la Comissió de Relacions Exteriors del Congrés Nacional del Kurdistan, el que seria el Parlament kurd a l’exili. Juntament amb Kartal va ser detingut un altre polític kurd a l’exili, Eyyup Doru, el director del Centre d’Informació del Kurdistan de París i consultor al Consell d’Europa. Tots dos estan en llibertat condicional a l’espera de la decisió de l’executiu de Zapatero.

Per expressar el rebuig a l’extradició, i denunciar la complicitat del Govern espanyol amb la repressió turca contra el moviment d’alilberament kurd, la Campanya Catalana de Solidaritat amb el Poble Kurd ha organitzat un acte a Barcelona aquest dimecres dia 29. Serà a les 7 del vespre al nou Casal de Joves de Gràcia (carrer Gran de Gràcia, 190). Hi participaran els dos polítics kurds, l’advocat August Gil Matamala, el diputat d’ERC Miquel Carrillo (que acaba de visitar el Kurdistan) i dos integrants de la Delegació Catalana d’Observadors a les eleccions al Kurdistan turc (Quim Arrufat i Anna Gabriel).

Repressió turca com a resposta a l’oferta kurda de diàleg
Magrat les esperances que havia generat entre la població kurda el govern de l’actual president turc, Recep Tayyp Erdogan, la política repressiva d’Ankara les ha estroncat. Erdogan havia promès més garanties per protegir els drets humans, majors llibertats per a la llengua kurda i una solució política al conflicte kurd, que des dels anys 80 ha costat unes 35.000 vides. Però tot i la mà estesa de la guerrilla del PKK i del moviment d’allibertament kurd en general al diàleg, Ankara ha ha acabat optant pel recurs que des de fa dècades és el que prefereix: la violència. Ho demostra l’operació militar contra les bases del PKK al Kurdistan iraquià de fa uns mesos. I sobretot ho demostra la recent ràtzia contra els representants polítics kurds: fins a 245 càrrecs electes i membres del DTP (actual marca electoral kurda) detinguts a mitjans d’aquest mes d’abril. L’argumentació era la seva vinculació al PKK, però els kurds han interpretat les detencions com una resposta del Govern als bons resultats obtinguts pel partit kurd a les eleccions municipals del passat 27 de març.

Els dos polítics kurds que Ankara demana que extraditin no estan acusats per cap delicte concret de “terrorisme”, tota vinculació que Turquia els imputa amb el PKK seria intel·lectual. Al marge del dret que tenen els pobles a la resistència armada per fer front a l’ocupació, a Europa la lluita política no hauria de ser motiu per justificar cap extradició, si és que es respecta la llibertat ideològica. Però tampoc sorprèn que el Govern espanyol s’avingui a jugar el joc que proposa Erdogan, ja que el mateix executiu de Zapatero il·legalitza partits polítics bascos i empresona representants polítics senzillament per compartir objectius amb una organització armada.

L’acte d’aquest dimecres serà, doncs, una bona ocasió, per defensar no només els drets polítics del poble kurd, sinó per defensar una Europa solidària i que respecti els drets dels pobles a defensar-se de la repressió política.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!