Entre línies (notes de Juli Capilla)
"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres", Joan Fuster
Feia temps que no plorava llegint un llibre -i sóc de plorar més aviat poc. Però anit, llegint El tramvia groc, de Joan Francesc Mira, em van assaltar les llàgrimes, espontàniament, sense que pogués fer res per evitar-ho -ni tampoc vaig voler impedir-ho. La darrera obra de Mira és deliciosa. Més o menys autobiogràfica però amb una dimensió i aspiració de transcendència col·lectiva i de reivindicació de la memòria -i de la bellesa- admirables. Escrita amb tanta cura i passió com ofici literari i amor. El tramvia groc és un cant a una València que ja no existeix i que, tanmateix, hi és per tot, i perdura encara amb més força en la consciència de molts valencians. No escric més. Llegiu-la. És una oportunitat, una peça literària -i humana- meravellosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!