Tenint en compte el resultat final del referèndum sobre l’Estatut, amb ell o sense ell, mai no haurem de deixar de conviure en pau. La gent, pel que vaig poder veure en la meva visita a Barcelona en Setmana Santa i pel qual escolto diàriament per les emissores de ràdio catalanes a través d’Internet cada dia, no està per la tasca d’estar crispada ni d’insultar-se.
He decidit "passar" de debats gairebé totalment, ja que cada polític, encara que estigui jugant amb els seus fills, no sembla capaç de treure’s del cap que no ha de deixar de donar sermons a qui tingui en el seu costat ni no demanar el vot a ningú. Prefereixo fixar-me en altres coses, més agradables, més formatives per a mi. De totes maneres, Catalunya es posarà al dia, i amb ella Espanya. No es desfarà Espanya com diuen els agoreros; passarà com en els principis de la física: la matèria ni no es crea ni es destrueix; simplement es transforma. Fa falta que aquest país es transformi, canviï de veritat, per integrar-nos de veritat a Europa, on ja es fan les coses d’una altra manera des de fa decennis.
Em vaig acontentar l’altre dia en llegir en la Premsa que el gran cantant Raimon ha arrasat en la seva actuació a l’Olympia de París, on només actuen els grans de veritat. Ja va actuar fa poc allà mateix Lluís Llach, abans de la seva retirada… Notícies així hem d’escoltar, no les baralles de taverna entre certs polítics ni tampoc els atacs a gent que no opina igual que nosaltres, com ha passat desgraciadament a la campanya de l’Estatut (i va ocórrer fa poc en altres llocs del país, com el teatre on hi havia Leo Bassi, el lloc on hi havia Santiago Carrillo, etc.).
Veure la foto del debat televisat a Televisió de Catalunya amb els líders dels partits donant-se la mà, inclosos Josep Piqué (PP) amb Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) és una bona mostra d’això, una cosa de la qual cosa és que els polítics es diguin de tot en debats i després queden a prendre begudes al bar i que es digui "Hola, Josep, com està, el teu fill? Que ha aprovat Mates?" "No, Pep. Ha tornat a ballar-la, tu". Em recorden a aquests de la lluita lliure americana que es diuen barbaritats abans de cada combat i després se’n van a la taverna junts a beure cervesa. Tot això que explico hauria de ser així, però no ho serà mentre continuem fent cas a certs poders mediàtics que només saben crispar.
És per això que fa anys que gairebé no escolto la ràdio pels matins; l’escoltava quan l’Alfons Arús feia el seu programa matinal, ja que ell no parla de política, sinó del quotidià, l’insòlit i el futbol. I és barcelonista, com jo… És una pena que Catalunya, que fa anys era el model per a la resta d’Espanya, igual que ho era França per a Europa, per uns i per d’altres no ho siguin ara. Sobretot culturalment, que no oblidem que Catalunya és el pont perfecte entre Espanya i la resta d’Europa, ja que saben com es fan les coses allà.
Sense Catalunya, i això qualsevol amb sentit comú ho intuiria, Espanya no tindria res que fer al continent ni al món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!