La falta d’imaginació d’Hollywood ha portat des de fa anys a "entrar a sac" en pel·lícules ja fetes, algunes d’elles reconegudes unànimement com a obres mestres, per fer noves versions, en comptes d’arriscar-se a fer coses noves, i fa pocs anys es va produir una absoluta desfachatez: el "remake" d’una de les obres mestres d’Alfred Hitchcock, "Psicosi", amb l’agreujant que pretenia imitar els seus mateixos plans, encara que aquesta vegada en color i actualitzant, en certa manera, la història. Encara que mantenint els mateixos diàlegs de l’original, paraula per paraula, encara que avui en dia quedin desfasats (en els anys 1960 es parlava d’una altra manera, no de la manera "políticament correcta" d’avui en dia). Però el resultat final és penós. No et transmet ni per casualitat el temor, el suspens, la tensió, la por, etc. etc. etc., que només el mestre anglès sabia transmetre’t. I els actors, pitjor encara. Vincent Vaughn no et fa la por que et donava Anthony Perkins; Anne Heche no li arriba ni a la sola de les sabates a Janet Leigh; i així tots els actors. Només et transmet alguna cosa la pel·lícula per la qual utilitzen la mateixa banda sonora original de Bernard Herrmann, amb els seus tocs de violí trencat inimitables. El responsable del desastre té nom i cognoms: Gus Van Sant, enguany director de cinema independent ("Drugstore Cowboy") i ara balbuceante, que només de tant en tant fa una mica potable.
PSYCHO (PSICOSI): *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!