Com ja sabem, fa vint anys que l’Ovidi Montllor, pel seu càncer, va anar-se per fer vacances, i com aquesta mena de vacances son eternes, és a dir, una mica llargues, encara l’estem esperant.
Tot i que dins la seva cançó “Faré vacances” demanava que fos enterrat a un barranc proper a Alcoi, li va passar com a un dels seus grans mestres, en Georges Brassens, que suplicava dins una cançó seva ser enterrat a la platja de Seta (o Sète), el seu poble natal, però finalment, tots dos son enterrats als cementiris locals.
Avui, tothom fa el seu homenatge particular a la seva obra i la seva personalitat. Bé, tothom menys el PP valencià, al qual mai no li ha agradat la seva obra, ell mateix, ni tampoc la seva militància política. En d’altres països saben mirar-se l’obra d’un artista sense importar-ne gens les seves idees polítiques (en John Wayne, tot i que era ultradretà, és admirat com un gran actor de wèsterns per tothom).
Jo he fet el meu modest i particular homenatge a l’Ovidi dins el meu darrer article de Blasting:
http://es.blastingnews.com/ocio-cultura/2015/03/ovidi-montllor-veinte-anos-despues-de-su-muerte-sigue-entre-nosotros-00299375.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!