L’escriptor nord-americà Neil Simon, potser un dels autors més grans teatrals contemporanis, referent a obres còmiques, ha escrit diverses obres antològiques que s’han emportat al cinema. A part de la que tracto aquí, s’han versionado "Descalços al parc", potser la més memorable, i "Les dones d’en Jake" entre d’altres, sense explicar els seus guions per a cinema, com el memorable que va escriure per a l’enginyosa "Un cadàver a les postres". En "L’estranya parella" reunia un antològic dol actoral, Walter Matthau i Jack Lemmon encarnant dos divorciats de Nova York sense res en comú: Oscar Madison (Matthau), descurat, porc, rude i grosser; Felix Ungar (Lemmon), sensible, maniàtic de l’ordre i la netedat, al·lèrgic a gairebé tot… Un dia, mentre esperen aquest últim Oscar i els seus amics per a l’habitual partida setmanal de pòquer, Felix és llançat de casa per la seva dona, fins a la coroneta de les seves manies, i decideix suïcidar-se. Acaba això en fracàs, i decideix anar a la partida. Oscar es compadeix i dir-li donar-li empara a casa seva. Però a mesura que passen els dies, més es penedeix de la seva decisió, ja que Felix és un fanàtic de l’ordre i la netedat tal que arriba la cosa a la paranoia més pura. Grans interpretacions d’ells dos, correctes secundaris i uns diàlegs grandíssims i divertits. Llàstima que el mediocre realitzador Gene Saks no estigui a l’altura i es limiti a il·lustrar funcionalment el text. Això és el que falla, però ens n’oblidem amb el dol Matthau-Lemmon. A Espanya, l’obra original s’ha representat diverses vegades, amb Andrés Pajares i Fernando Esteso (que va motivar la ruptura d’ambdós artísticament) i sobretot a Barcelona amb Paco Morán i Joan Pera (el doblador en castellà i en català de Woody Allen des de la mort del gran Miguel Ángel Valdivieso). Ara la representen a Madrid Pedro Osinaga i Joaquín Kremel, encara que amb l’error, tan de moda en el teatre actual, d’"actualitzar" l’obra i ambientar-la a Madrid. La pel·lícula va tenir una seqüela, poc abans de la mort de Matthau per un infart i de Lemmon per càncer poc després, prescindible del tot. Millor quedar-nos amb la primera.
L’ESTRANYA PARELLA: * * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!