Per a tots els gustos

Després de la mort de Francisco González Ledesma, la Novel.la Negra barcelonina perd un dels seus clàssics vius, després de que ja no son amb nosaltres d’altres autors que van fer moltes novel.les d’aquest gènere, com a Manuel Vázquez Montalbán, Manuel De Pedrolo o Jaume Fuster, entre d’altres.

Dins un article meu a Blasting News, els vaig fer un petit homenatge, tot i que me’n recordo més el Pepe Carvalho caminant per Barcelona amb en Biscuter al seu costat, sense oblidar-nos de la Charo, o les dues novel.les que en Jaume Fuster va fer d’aquest gènere, “De mica en mica, s’omple la pica”, que va tenir versió al cinema, tot i que amb molts canvis, i l’originalíssima “Tarda, sessió contínua”, on el nen protagonista, una mena de Jaume Fuster petit, tenia una conversa ben llarga amb Humphrey Bogart, el que vèiem a les pel.lícules, però que es topava amb la realitat.

De Manuel De Pedrolo, vaig llegir fa molts anys “L’Inspector fa tard”, i crec que un dia d’aquest la tindré que rellegir, ja que la tinc dins la meva biblioteca.

Hi tenim, aleshores, de clàssics de la Literatura de Sèrie Negra tant de respectables com els mestres americans, francesos o italians, per tant sempre és recomanable llegir-los novament.

El meu article de Blasting:

http://es.blastingnews.com/barcelona/2015/03/la-novela-negra-barcelonesa-tuvo-otros-grandes-maestros-como-gonzalez-ledesma-00291891.html

” Jaume Fuster también aportó al género algunas novelas interesantes, como “De mica en mica, s’omple la pica”, llevada al cine ya en la Democracia como “Dinero negro”, o la originalísima “Tarda, sessió contínua”, en donde el niño protagonista, un trasunto del propio Fuster, tiene un diálogo continuo con Humphrey Bogart sobre lo que él encarnaba en sus películas y la dolorosa realidad de la sociedad, tanto la americana como la catalana, mientras veía en un cine de barrio barcelonés de postguerra una imaginaria película titulada “Cosecha de sangre”, donde veremos a Boggie luchando contra los “malos” pero perdiendo ante las autoridades, más poderosas, encarnadas por el mismísimo Ronald Reagan como un malvado sheriff. “

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!