Per a tots els gustos

El resultat final de les eleccions de President del Barça van ser ben al contrari que fa mesos esperàvem, és a dir, que en comptes de guanyar en Joan Laporta, ha sigut en Josep Maria Bartomeu.

Com a barcelonista, tinc que donar-li l’enhorabona al guanyador, tot i que tinc que dir sempre que la seva gestió com a President substitut d’en Sandro Rosell va ser mediocre, un desastre, que no va poder evitar processos judicials contra el Barça que han fet mal a la imatge interior i exterior del club, com la seva pròpia implicació dins l’afer Neymar.

Però al futbol, la millor gestió que comprenen els aficionats és guanyar títols de valent. I, tot i que el Barça encara conservava l’essencial de l’equip del Pep Guardiola i Laporta, això és el que més han valorat a les urnes: el triplet de Lliga, Copa i Champions, molt més que no pas una altra cosa. També que en Rosell va deixar una munió de seguidors, que han votat plegats el seu substitut.

Quan el debat de dijous a TV3, vaig veure que el nivell de tots quatre candidats, no era gaire alt, ni tant sols el d’en Laporta, massa perdut i amb una estratègia equivocada. Si ja li va fer mal la seva prepotència durant la seva carrera política, que no recordava gens ni mica al gran President que va tenir el Barça, durant el debat no va saber atacar de debò els errors greus del senyor Bartomeu, rebautitzat Nobita per bona part de les xarxes socials, degut al seu semblant físic amb el nen amic del gat Doraemon.

I els altres dos candidats, malgrat que van exposar d’algunes coses interessants, només hi eren per omplir-ne l’escenari, ja que allò era un duel Bartomeu-Laporta, al qual els socis van optar per la continuïtat. Potser quan el Barça sigui més feble, aleshores ja comptarà en Laporta.

Per acabar, també espero que en Bartomeu sàpiga donar-li un nou impuls a l’equip de bàsquet, que va fracassar de debò, amb un entrenador caduc i un planter al qual li cal una renovació de dalt a baix, començant per un substitut del gran La Bomba Navarro, ja dins la seva etapa final.

Ah,  i que no perdi el Barça la seva catalanitat, una cosa que volen amagar o suprimir d’alguns presumptes barcelonistes, com el de SCC directiu, el qual va ser utilitzat per aquella associació amb una insultant presentació: “¡Por fin alguien del Barça que es normal!”, i mostraven l’escut del nostre club on s’hi havia suprimit les quatre barres catalanes per la bandera espanyola. Aquests senyors tenen la idea de normalitat com aquell senyor del NO-DO que deia que “los negros de Guinea Ecuatorial no tienen capacidad para mandar en nada” l’any 1952.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!