“CIUTADÀ KANE”, la pel·lícula que va revolucionar el cinema i li va donar la categoria d’”ART”

14 de juny de 2006

Sense categoria

0 comentaris

“CIUTADÀ KANE”, la pel·lícula que va revolucionar el cinema i li va donar la categoria d'”ART”

Estem parlant de la millor pel·lícula de tots els temps, la que va revolucionar el cinema en el seu temps i va demostrar que aquest podia fer que el “Setè Art”, com es diu al cinema, pogués ser considerat com tal. Orson Welles, un gran geni tant del cinema com del teatre, mitjà del qual procedia abans d’arribar per primera vegada a un estudi de cinema, el de la productora RKO. A la interessant pel·lícula “RKO 281″, títol provisional que tenia “Ciudadano Kane” durant el seu rodatge, es comptava l’odissea que en Welles va haver de passar per veure la seva obra acabada i estrenada, ja que en arribar a les oïdes del multimilionari William Randolph Hearst que el personatge de Charles Foster Kane estava inspirat en ell i que en narrava diversos fets de la seva vida real, com que va provocar la Guerra de Cuba entre Espanya i Estats Units i que en conèixer la cantant Marion Davies es va esfondrar el seu matrimoni, va intentar sabotejar el rodatge i impossibilitar l’estrena. Finalment es va estrenar, i la història és coneguda de sobres: un periodista investiga l’origen de la paraula “Rosebud” dita per en Kane al seu llit de mort abans d’aclucar els ulls, i entrevista els seus coneguts, tant els seus amics com els seus detractors. El retrat que treu finalment d’ell és del més descoratjador, que ens inspira llàstima. Orson Welles, amb recursos fins llavors no utilitzats en el cinema, filma una obra mestra pels quatre costats, que va influir des de llavors en tots els cineastes del planeta, començant per la molt influent en la seva època “Nouvelle Vague” francesa, que va prendre Welles com al seu tòtem sagrat. La majoria dels actors (Joseph Cotten, George Coulouris…) procedien de la mateixa companyia teatral de Welles, Mercury Theatre, amb la qual havien protagonitzat memorables muntatges d’obres. S’ha comentat fins a la sacietat l’originalitat dels enquadraments, la il·luminació, la posada en escena, la fotografia, la magistral banda sonora d’un geni d’això (Bernard Herrmann, que després va demostrar el seu talent musicant films d’Alfred Hitchcock o François Truffaut), etc. Una obra mestra per veure una i altra vegada i descobrir el talent d’un geni. És veritat que moltes coses van ser idea del seu coguionista, en Herman Mankievicz, però en Welles li va saber donar el seu toc personal i intransferible. La carrera posterior de Welles com cineasta va donar d’altres obres mestres, però sense arribar mai a l’èxit de “Ciutadà Kane“. A més, els productors d’Hollywood mai no li van veure bé, i es va veure obligat a fer-les com podia, algunes d’elles (“Don Quixot“, “Otel.lo“, “Macbeth“…) filmades quan tenia finançament per a això, amb intervals de mesos o anys. En fi, una d’aquestes pel·lícules que qualsevol bon cineasta ha de tenir en compte sempre quan vulgui tenir referències per fer bon cinema de debò.