El campi qui pugui del Gobierno Rajoy amb els catalans empresonats

La dèria del campi qui pugui del Gobierno Rajoy no té límits. Ara ha aconseguit que l’Ignacio González surti en llibertat, mentre que els nostres Jordis, Junqueras, Romeva i els altres continuïn empresonats. Tothom es pregunta d’on ha sortit aquesta pasta gansa (els 400.000 €) per la seva fiança. I no crec que sigui per un telemarathon, d’aquells que presentava en Jerry Lewis a la televisió dels EUA i que aconseguia una pila de calers en només cinc minuts d’emissió.

I l’Europa, ai, l’Europa. Jo soc europeista, ja ho sap qualsevol que llegeixi aquest bloc (que ara, per raons d’altres tasques, tinc una mica abandonat), però com tenen por de fer malbé els negocis dels seus països a l’Estat espanyol, només alguns diuen amb la boca petita allò que pensen de la violència policial espanyola i la repressió contra els catalans. Només el Le Pen pare i el líder del Ku Klux Klan han donat suport sense embuts i, a més, negant aqueixa violència.

Ara, quan escric això, la Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament son jutjats, i tenim por de una nova condemna prèvia, sobretot per a ella. I a sobre, els atacs contra TV3, acusant-la de tot, els mateixos que fa anys tenien l’orgull de sortir-ne dins alguns programes (com els polítics parodiats pel Polònia), fins i tot voldrien ficar el Merlí a la presó, si no per parlar de tant en tant de la independència, més per fer assetjament sexual a les mares dels seus alumnes i a les altres professores, amb l’excusa de l’escàndol Harvey Weinstein.

Mentrestant, el nostre Govern que encara continua en llibertat, és a l’exili, a 1.000 quilòmetres de Catalunya. Amb dificultats de tota mena, perquè el Govern de Bèlgica, entre dos focs, no sap si donar-li suport al President Puigdemont o al d’Espanya, tot i que el mateix Primer Ministre Charles Michel va dir sense embuts que no el va agradar gens ni mica la repressió policial de l’1-O. Té por del boicot als negocis i interessos belgues a l’Estat espanyol, com els altres països.

Però la Premsa ja hi veu que en Rajoy no és el sant que alguns volen defensar. L’Editorial de The Times i el seu rotund títol, “Els presoners d’en Rajoy”, ja parla més alt que no pas d’altres tribunes. Sovint, amb frases senzilles i rotundes com aquesta, ajuda a denunciar algunes injustícies, o amb imatges com aquella de la nena vietnamita amb l’esquena cremada pels atacs de l’Exèrcit dels EUA, que va mostrar a un planeta horroritzat que els americans no eren els salvador immaculats del Vietnam.

Els acudits que il.lustren aquest comentari, son extrets de la Premsa belga. Un d’ells ironitza amb que si en Puigdemont s’instal.la al barri de Molenbeek, a Brusel.les, acabarà com un jihadista, però l’altre esdevé Puigdemont com un nou Tintí, acompanyat del gos Milú, penjats d’una corda, i abaix, quatre perillosos braus espanyols.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *