L’any passat em vaig perdre la commemoració del quarantè aniversari de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, enguany no he faltat pas a la cita.
Han estat un parell de dies intensos: retrobant amics com l’Oriol Falguera (l’ànima de la campanya “Cent anys d’estelada”), en Víctor Terradellas (cervell de la Plataforma per la Sobirania al si de CDC), i fent-ne de nous, com Teo Vidal, incombustible patriota nord-català. Ahir, una colla vam quedar bocabadats mentre escoltàvem -tot sopant a la fresca- a Jaume Fàbrega parlant història i gastronomia.
Finalment, abans d’anar al catre, una bona passejada pel carrer de les fàbriques, escoltant el soroll de l’aigua sequia avall. L’UCE esdevé -per uns dies- un reducte de la catalanitat i la llibertat de què gaudiríem si fóssim un poble amb estat. Per a mi, la iniciativa estrella d’enguany ha estat la consulta popular sobre la independència prevista a Arenys de Munt pel 13 del mes vinent. He signat el manifest de suport a la iniciativa i he promès a Josep Manel Ximenis, el regidor de la CUP que n’ha estat el principal promotor, que serè al seu poble el dia del referèndum.
Post Scriptum, 24 d’agost del 2016.
Ahir vaig tornar a casa després de dos dies viscuts intensament a Prada, no pas amb motiu de grans esdeveniments sinó d’una íntima retrobada amb els meus records de joventut ara que fa quaranta anys qui hi vaig pujar per primer cop. La passejada nocturna pel carreró de les fàbriques escoltant com corre l’aigua del rec és una cita auto-obligada de l’estiu. La visita a Cuixà, també. I la xerrada amb els companys d’antany, com Josep Guia, encara més. Sense melangia, amb aire nou d’aqueixa terra ancestral.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A ni també m’agradaria ser el proper dia 13 a Arenys, entenc que hi haurà un abans i un després d’questa iniciciativa.