Ahir al vespre, malgrat el mal temps que feia arreu del país, una vintena de persones van assistir a la xerrada organitzada per l’assemblea de Reagrupament Independentista del Baix Penedès a Llorenç.
Víctor Alexandre i jo vam fer ús de la paraula per exposar als presents les valoracions de les consultes celebrades diumenge sobre la independència de Catalunya. Personalment vaig insistir en relativitzar les controvèrsies sorgides entre els organitzadors, ateses les diversitat ideològica, sociològica i de mitjans que han aflorat entre el centenar llarg de col·lectius locals i comarcals que han participat en aquesta primera experiència. També vaig insistir a no caure en la magnificació interessada d’aquestes disputes per part dels defensors de l’ordre establert, els mateixos que menyspreen la participació social i el fet en si de convocar el poble català a decidir lliurement el seu futur.
El procés d’independència és llarg i difícil, els partits d’ordre (el PSC(PSC-PSOE) al capdavant) s’emplearan a fons i amb tots els mitjans al seu abast (que són molts) per devaluar, neutralitzat i impedir noves consultes. L’independentisme és l’única idea-força capaç de remoure el sistema de dominació política i dependència econòmica que el nostre país pateix a mans del poder espanyol. Els que en són còmplices, beneficiaris o participen simbòlicament del projecte nacionalista espanyol esquiven la realitat de les dades econòmiques de l’espoli fiscal que suporten els catalans (se sentin catalans o no), eviten contrastar l’arbitrarietat estructural de les polítiques públiques estatals, no troben arguments per oposar-se a la proposta d’independència. Només la raó d’estat, aquella apel·lació a la que acudeixen els que no troben cap altre argument per justificar la situació de domini que exerceixen sobre el subjecte col·lectiu que se’n vol alliberar.
Encabat de l’acte, vam sopar plegats (i bé i a bon preu) al restaurant “Cal un geni” de l’Arboç.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdona, no et sembla que amb aquesta fal·lera d’incorporar al Sr. Laporta (un home de fortes conviccions totalitàries i tendent al populisme barat) no feu més que avançar cap al nacional-populisme?
Hola Jaume, No vaig puguer vindre ahir a LLorenç per estar fortament refredat i em va sapiguer molt de greu. Ja havia quedat amb el Xavi i vaig tindre que disculpar-me. M’hagues agradat molt de sentir la teva opinió sobre els resultats del diumenge. Fins aviat.