El PSOE ha obtingut un consens conjuntural, a pocs anys vista i sobre unes bases d’acord molt fràgils. No hi ha cap garantia del seu compliment, i les declaracions de les formacions del govern tripartit magnificant el resultat obtingut són només cortines de fum que dissimulen un pacte claudicant.
CIU no ha aconseguit oferir una alternativa creïble al llarg del procés negociació i està per veure si de la seva oposició a l’acord en sabran aixecar una opció sobiranista. ERC, enterra la reivindicació del concert econòmic, no farà cap referèndum intern per convalidar el pacte anunciat avui i es continua devaluant com a referent independentista creïble.
El PSC es consolida com a partit d’ordre, principal garant de la dependència política i econòmica de Catalunya i millora les seves perspectives electorals cara al 2010. L’espoli fiscal contra Catalunya no s’aturarà, com tampoc l’anticatalanisme espanyol que presentarà -perversament- aquesta claudicació catalana com una victòria sobre els pobles d’Espanya. El conflicte d’interessos Espanya-Catalunya persisteix, però la nostra posició nacional és avui més feble.
Post Scriptum, 26 de novembre del 2020.
El suport d’ERC als pressupostos de l’Estat té un significat qualitativament diferent, més greu, que el que Esquerra va atorgar al finançament autonòmic de Rodríguez Zapatero ja que desconnecta definitivament aqueix partit del procés independentista tot renunciant a liderar-lo. Vicent Partal ho explica molt bé avui a Vilaweb: “La pluja de milions que ja sabem tots que no caurà”. Des que es va aprovar l’actual Constitució espanyola cap any, mai, els Països Catalans mai no han rebut els diners que els hi pertocaven, ans al contrari l’espoli econòmic s’ha incrementat fins a un nivell insuportable. I malgrat això, afegit al caràcter estructural de la corrupció del règim, ERC s’estima més autodestruir-se com a projecte polític nacional català per afegir-se al progressisme abstracte, banal i hispano-cèntric amb Comuns i PSC et altri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’ acord Jaume amb el teu comentari, sobre el paper lamentable dels partits polítics catalans en el decurs del sagramental del finançament, un acord que alguns han beneït sense saber, que jo sàpiga, la lletra petita.
Algú necessitarà arguments de pes perquè alguns malpensats no diguem que tot plegat ha estat una comèdia, on cadascú ha jugat un paper i on els catalans ens convertim en els convidats de pedra d’ un altre sainet, això sí amb conseqüències no pas jocoses per la nostra societat.
L’Estatut no canviava substancialment el model. Serà en l’àmbit del Consell de Política Fiscal i Financera que s’escenificarà l’acord. La novetat rau en que Zapatero s’ha volgut assegurar inicialment del suport d’Andalusia i Catalunya, el que fa preveu-re que tirarà endavant pero en base a un desgast polític que la resta de comunitats i el propi Zapatero voldràn fer recaure sobre Catalunya (com a col.lectivitat). Es a dir, més desgast per la concepció nacional catalana…..
Perquè es tracta de una ofensiva de llarg abast de l’espanyolisme, que té com aliats casolans una Esquerra perduda i desorientada, per tancar “definitivament” l’excepcionalitat iniciada en un moment de “debilitat” (transició). Les promeses a quatre anys ? vosaltres mateixos: oi que son veritat?. El dèficit fiscal continuarà o no? La questió catalana es una simple questió de repartiment “federal” de diners, per dir-ho d’alguna manera?. Els que llegiu, podeu respondre.
I que amb dieu de la Caixa B?, perdó de les assignacions fora de model que tenen els collons d’anomenar-los B? Apa, apa, aniran als mossos, la justícia….. aquestes magnífiques competències diferencials que dependran dels recursos…. especials… Que en són d’intel.ligents.. els “nostres negociadors”…..
Jaume, curt, concís i contundent, tens tota la raó i no podria estar més ben expressada.
Una abraçada
Teresa
Històricament , els catalans el mal els hem fet nosaltres mateixos. Hem intentat modernitzar Espanya i així ens ha anat . Vàrem recolzar una república espanyola que a les primeres de canvi, va convertir la republica catalana en un estatut que vuidar de continguts de facto. Només els catalans ens hem cregut lo de la Espanya federal. Primer l’humiliant pacte de l’estatutet de CiU i PSOE i ara aquesta claudicació en el pacte de finançament. Esquerra no ha fet més que apuntar-se a la tradició pactista de la Lliga, a la que abans s’hi havia apuntat CiU. I encara te la barra de presentar-se com un partit independentista, que fa poc demanava el concert econòmic. Aqui només hi ha dos tipus de partits els unionistes ( que pacten amb Espanya) PSC-PSOE, PP, CiU i ara arriba al club com a membre d’honor ERCi els independentistes com Reagrupament o les CUP el demés son punyetes. Recordo que el dèficit fiscal son 21.000 M € l’any