Avui fa vint-i-nou anys que va morir, a la ciutat de Tarragona, el poeta i patriota Ventura Gassol.
Bonaventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 6 d’octubre de 1893 – Tarragona, 19 de setembre del 1980), un personatge rellevant del nacionalisme català, company fidel de Francesc Macià, militant d’Estat Català i a partir del 1931 d’ERC. Un resum de la seva biografia es pot trobar a http://ca.wikipedia.org/wiki//Bonaventura_Gassol_i_Rovira.
M’agrada especialment reproduir un dels seus últims discursos, el que pronuncià com a president del consistori dels Jocs Florals de Barcelona de l’any 1978, que el diari Avui va transciure íntegrament. És una visió panoràmica sobre l’evolució cultural i política del catalanisme dels darrers cent anys que clou amb aquest emocionant vers:
“Tots els que moren, segurs de reviure
i exiliats, serven l’amarg somriure
que ni l’esglai de la mort no esborrà,
ni esborraran les pluges violentes,
ni les nevades plàcides i lentes,
que ells cada dia somriuran més clar.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!