A set dies vista de la vaga general convocada pels sindicats d’àmbit estatal contra la política econòmica i laboral del govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero quina és la posició a adoptar des del punt de vista de l’independentisme català ?
El sindicalisme nacional català no és prou fort per establir un calendari de mobilitzacions i, sobretot, uns continguts reivindicatius adaptat als interessos de la majoria del poble català. Així doncs les organitzacions catalanistes recolzen la convocatòria però sense capacitat per incidir en la negociació posterior a la vaga entre les centrals convocants i el PSOE.
Som davant d’una modificació interna de la correlació de forces entre UGT i PSOE, fonamentalment amb eventuals repercussions sobre les polítiques públiques del Govern estatal tendents a endolcir els costos de la crisi sobre la població treballadora però en cap cas orientada a modificar les causes estructurals del declivi econòmic espanyol.
En no haver-hi un contingut reivindicatiu propi nacional català, la vaga no servirà per denunciar l’espoli fiscal ni les condicions de dominació política que són a l’origen del declivi del conjunt dels Països Catalans. Per tant, si no serveix a aquets objectius fonamentals la meva posició és no fer vaga.
Post Scriptum, 21 de setembre del 2017.
Després de l’ofensiva repressiva engegada per l’Estat espanyol per tal d’evitar el referèndum d’autodeterminació català de l’1 d’octubre vinent les mobilitzacions cíviques en curs haurien de culminar en una vaga general a Catalunya en els propers dies. Se n’han convocat moltes per part dels sindicats en els darrers anys per reivindicar drets socials, ara es tracta de fer-ho pels drets nacionals ja que inclouen les solucions a l’espoli econòmic que l’ordre estatal exerceix sobre el nostre país i que és l’origen de la precarització de les condicons laborals i socials. A veure si els sindicats CCOO i UGT també si afegiran arribat el cas.
Post Scriptum, 3 d’octubre del 2017.
La vaga general d’avui a tota Catalunya és molt més que una mobilització sindical (aqueix cop amb el suport de CCOO i UGT), és una resposta cívica a la repressió estatal d’ahir i una demostració d’unitat nacional davant la previsible reacció del govern de Madrid per aturar la proclamació de la independència per part del Parlament la setmana vinent ja avançada avui per Felip VI. Centenars de milers de persones de totes condicions i àmbits professionals hi han participat pacíficament però també contundentment: el silenci i el sentit de la responsabilitat que he copsat aqueix vespre a Tarragona era emocionant.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.
La CSC ha convocat general de dugues hores al migdia del 21-D coincidint amb la reunió del Consejo de Ministros del Regne d’Espanya a Barcelona, tot el suport al sindicalisme català in prou sucursalisme envers l’espanyolisme sindical.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’alegra molt trobar una persona que coincideixi amb mi, pel que fa a la meva opinió sobre la vaga. Vaga plantejada des del punt de vista espanyol.
I sempre que hem caigut en l’error de jugar en el seu terreny hem pres mal.
Xavi