Avui, el setmanari Presència duu a la portada el titular “Un país als mapes” reportant a l’interior una mostra de la cartografia històrica dels Països Catalans. D’entre els cartells reproduïts n’hi ha dos als quals em sento emocionalment lligat.
El primer, és el mapa de les terres de llengua catalana, editat l’any 1920 per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a despeses del patrici Antoni de Paula Aleu, (emigrat a l’Argentina el 1870 com a obrer i que arribà a ser advocat, president de l’Asociación Catalana de Socorros Mutuos i fundador del primer periòdic en català de Sudamèrica “L’Aureneta”). En vaig poder adquirir un exemplar fa quinze anys a una llibreria de vell de Barcelona i des d’aleshores en moments de defallença me’l miro per recuperar forces.
El segon es el mapa de la divisió comarcal dels Països Catalans fet per Antoni Bescós i divulgat per Joan Ballester i Canals l’any 1962, editat l’impressor Calmet de Tàrrega, i que coincidint amb l’obra de Joan Fuster “Questió de noms”, serà a l’origen de l’independentisme contemporani. D’aqueixos mapes els militants del PSAN en teníem a totes les parades de propaganda i en vaig traginar molts amunt i avall a partir del 1975, quan vam poder començar a difondre’ls massívament. També el tinc emmarcat en un racó de casa on el puc veure cada dia.
Espero que algun dia a mes dels records personals i la memòria col·lectiva a la qual serveixen en lloc de parlar d’un país als mapes, els mapes reflecteixin un país existent com a estat.
Post Scriptum, 27 de juliol del 2020.
Avui, amb motiu del quarantè aniversari de la mort de l’insigne patriota Joan Ballester i Canals, (1913-1980), Vilaweb ha reproduït aqueixa informació de data 7 d’agost del 2017 dedicada a divulgar “Trenta mapes curiosos dels Països Catalans“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El mapa del 1962 va anar canviant a mesura que les estructures de l’Estat endevinaven que s’acostava al “hecho biológico” i van fer més màniga ampla: no recordo si a les edicions de mitjans anys setanta ja havien desaparegut les imatges folklòriques de la barca de pesca o del rabadà que toca el flabiol, però el que recordo ben bé és que hi va aparèixer un rectangle vertical amb la bandera catalana.