Jaume Renyer

La manifestació espanyolista d’avui a Barcelona ha tingut una significació especial, la de constatar la feble capacitat de mobilització cívica del conglomerat social que malda per preservar el manteniment de l’ordre estatal establert. Fins a l’any passat l’espanyolisme no havia sentit la necessitat de sortir al carrer el dia de la seva festa nacional, partits com el PSC garantitzaven el manteniment de Catalunya sota Espanya. La puixança de la causa independentista ho està trasbalsant tot. 

Malgrat la potència dels mitjans de comunicació i de pressió posats al servei d’aqueixa convocatòria, el balanç resultant és força migrat tenint en compte que el seu objectiu era contrarrestar la mobilització de l’Onze de Setembre proppassat. Significativament, les elits catalanes que estan contra la independència (ni el lobby del pont aeri, ni els politicastres de la tercera via, ni cap personatge mediàtic a sou  de la “marca España”) no s’hi han deixat veure.  

L’escàs suport al carrer a l’espanyolisme militant no significa que les forces polítiques i poders fàctics que estan determinats a impedir l’autodeterminació del poble català renunciïn a la preservació dels seus interessos. Els assistents tampoc. Llegint allò que escriuen a les xarxes socials la majoria es consideren aliens a la catalanitat i addictes a l’espanyolitat i confien la seva sort no pas a l’entesa convivencial amb els altres ciutadans sinó al poder de coacció de l’Estat. De moment no tenen la capacitat de provocar una confrontació interna a la societat catalana ni lideratge suficient per contraposar a l’independentisme un projecte polític unionista autòcton encapçalat per una versió nostrada del quebequés  Pierre Trudeau.

 
Mentre que la gentada que va participar a la via catalana ho feia expressant amb joia els seus anhels de llibertat i un futur de prosperitat, els que han sortit al carrer avui en defensa d’una España unitària ho han fet en contra de la catalanitat. En contra d’una concepció de la vida i del món alternativa i incompatible amb la seva mentalitat integrista forjada segles enrere. No hi ha modernitat cultural ni projecte de viabilitat econòmica en clau espanyola, la crisi  multidimensional que travessa el Regne d’espanya no és conjuntural sinó estructural. D’aquí l’histerisme que impregna les actuacions dels seus representants al Parlament de Catalunya. Per contra, els manifestants independentistes són conscients de les causes  del declivi actual del nostre país i per això volen deslliurar-se de la dominació política i la dependència econòmica que l’ordre estatal vigent imposa.