Avui fa trenta anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista i la segona restauració borbònica. A la convocatòria del 20 de març hi van concórrer dues opcions independentistes: BEAN i Nacionalistes d’Esquerra, sense obtenir representació parlamentària.
La picabaralla entre les dues opcions va ser estèril, així com el resultat obtingut. Dos anys més tard, el BEAN s’autodissolia i Nacionalistes d’Esquerra iniciava una línia d’aproximació a l’esquerra nacional no independentista que aleshores començava a articular-se amb el desdoblament PSUC-Iniciativa per Catalunya. ERC comandada per Heribert Barrera obtenia catorze diputats i optava per pactar amb CIU durant els primers mandats del President Pujol, entrant tot seguit en una fase de declivi fins que va refundar-se a finals de la dècada amb l’accés d’Àngel Colom a la secretaria general.
Trenta anys després Esquerra no ha aconseguit consolidar-se com a alternativa al bipartidisme CIU-PSC(PSC-PSOE), i s’haurà de disputar el vot amb una altra candidatura independentista -encara per configurar- encapçalada previsiblement per Joan Laporta. Malgrat el creixement del sobiranisme cívic expressat en el suport social a les consultes sobre la independència, el sobiranisme polític no està en condicions de superar el bipartidisme en clau autonòmica, ja que els passos de CIU envers el dret a decidir encara estan per concretar en propostes electorals vinculants programàticament. Més enllà d’aquestes eleccions caldrà bastir un pol independentista, unitari i de base realment participativa perquè les eleccions del 2014 efectivament siguin les de la victòria del sobiranisme català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, avui he llegit les linies basiques de la campanya del Carretero i crec que es una llastima que tu no hi participis, crec que tindries que reconsiderar la teva possició, un cabdill com el Carretero necesitarà gent experimentada com tú.
Jo, des de fora, em va semblar que Nacionalistes d’Esquerra va ésser un invent de la gent del PSUC per fotre la punyeta al Xirinacs (BEAN). Estic molt equivocat, o potser hi havia alguna cosa de semblant?